Iris von Roten (* ils 2 d’avrigl 1917 a
Basilea; † ils 11 da settember 1990 a
Basilea) è stada ina giurista, schurnalista ed activista per ils dretgs da las dunnas en Svizra.
Iris von Roten (nata Meider) è creschida si en ina famiglia burgaisa che steva finanzialmain bain. Sco ina da las sulettas dunnas da ses temp ha ella studegià dretg a l’Universitad da Berna e fatg il doctorat. Ella ha maridà Peter von Roten, in aristocrat e cusseglier naziunal dal Vallais. Els han gì ina figlia, Hortensia, che s’engascha oz sezza per ils interess da las dunnas. Iris von Roten na pudeva betg supportar il patratg d’esser mamma e chasarina. Ella è daventada partenaria da ses um en ina chanzlia d’advocat communabla. Er en lur lètg ha ella pretendì si’independenza. Entras las experientschas negativas en la lavur – ella vegniva adina tegnida per la secretaria – è ella daventada ina feminista engaschada.
Da 1943 enfin 1945 è von Roten stada redactura per la gasetta Schweizer Frauenblatt. Inspirada dal cudesch Das andere Geschlecht da Simone de Beauvoir ch’è cumparì l’onn 1948 ha ella sezza cumenzà a scriver in cudesch. Frauen im Laufgitter, cumparì l’onn 1958, ha fatg daventar Iris von Roten sur notg la persuna la pli crititgada da la Svizra da ses temp. Il cudesch ha provocà in tal scandal che ‹l’emanza da la Svizra› vegniva perfin spretschada da dunnas feministicas. Ellas renfatschavan ch’ella saja stada responsabla per il na tar la votaziun svizra davart il dretg da votar per las dunnas l’onn 1959.
