L’Associació Animalista Libera! i la Fundació Franz Weber han revelat les imatges de les instal·lacions interiors situades al subsòl del zoo de Barcelona davant els mitjans de comunicació. En aquestes imatges es pot comprovar que l’engabiament dels animals al zoo, si ja és terrible en la part que s’exposa al públic, és una autèntica presó a la zona que no es mostra ni s’ha permès visitar per especialistes científics com la Doctora Joyce Poole a petició de Libera! Aquesta zona de masmorres és la que acull als animals que malviuen al zoo durant la major part del dia, superant fins i tot 15 hores de reclusió en elles. Les gàbies situades al subsòl són fredes, humides, fosques i presenten com a zones per al descans algunes estructures metàl·liques corroïdes per l’òxid que pretenen ser lliteres. Els animals romanen en aquests soterranis la major part de la seva vida; això és així perquè només surten a les instal·lacions exteriors quan el zoo està obert al públic, encara que alguns animals poden ser exhibits només a la tarda o al matí. Fins i tot n’hi ha que no surten mai i altres individus als quals van alternant per a sortir a l’exterior. A l’hivern els animals passen tancats al soterrani unes 17 hores. Amb l’horari d’estiu, el mínim d’hores en les quals són tancats en aquests soterranis és de 15 . Alguns dels animals que han estat filmats en aquestes gàbies del soterrani, mai han estat vistos a l’exterior i es desconeix si encara segueixen amb vida. En les imatges, que han arribat a les mans de Libera! en un sobre anònim, es pot observar l’existència d’una cria de tapir amb un problema a un dels ulls a la qual mai s’ha vist a l’aire lliure, pel que segurament mai haurà vist la llum del sol, i de la qual es desconeix si encara segueix amb vida. També s’observa un jaguar cec que mostra estrès als estímuls auditius i que tampoc ha estat vist a l’exterior i un ós que es resisteix a entrar al soterrani a pesar de l’hàbit forçat a residir la major part de la seva vida allí També s’observa com es molesta als óssos amb pals o escombres perquè els dopen amb diazepan i tracten d’espavilar-los una mica abans que surtin a l’exhibició exterior, encara que presenten símptomes clars d’estar patint les conseqüències d’aquest estat de drogoaddicció per la gran quantitat d’escuma que surt de la seva boca, els moviments maldestres i la no reacció a aquests estímuls. Les girafes són ficades en gàbies en les quals no poden pràcticament moure’s i a les quals, a pesar de l’hàbit que haurien de tenir pel temps que duen tancades en captivitat, es neguen repetidament a entrar. Les imatges obtingudes mostren a hienes dormint en gàbies com les quals es poden veure a les gosseres, els antics dormitoris de les elefantes que encara no s’han clausurat, mandrils i diversos primats en gàbies llardoses i absolutament inadequades que incomplirien qualsevol mesura de salubritat si fossin revisades per experts científics i no es basessin, exclusivament, en l’assessorament de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris, de la qual fins i tot es pot llegir en la seva pàgina web alguns protocols per a mantenir als animals drogats per a poder ser exposats al públic o per a ser habituats a la reclusió amb altres animals. Mentre això passa lluny de les mirades dels visitants, el zoo i l’Ajuntament intenten manipular a l’opinió pública parlant de “naturalitzar” les instal·lacions exteriors, posant decoració de cartró-pedra i plàstic, quan a través d’aquestes imatges es pot comprovar que la veritable situació dels animals captius allí està molt lluny de qualsevol concepte que els sigui natural a ells. Igualment, l’únic concepte d’educació o pedagogia possible que fa el zoo és el de ser expert en intentar ocultar que, els animals, no poden viure aquesta captivitat pel mer fet de ser productes d’exhibició per a un suposat prestigi de Barcelona que es va declarar “ciutat amiga dels animals” el 2004. El cost de la decoració dels espais exteriors s’elevarà, segons els representants de l’ajuntament, a 25 milions d’euros. Les imatges captades al subsòl mostren que el zoo de Barcelona, igual que la resta dels zoos, és un altre negoci fraudulent d’ús i maltractament dels animals mentre que oculta la veritat als que aporten els seus diners a les taquilles, com ara que alguns dels animals exhibits van ser capturats en llibertat. Des de Libera i Fundació Franz Weber presentaran la denúncia corresponent davant la Comissió de Medi ambient del Parlament Europeu a Brussel·les i demanen la dimissió del director del zoo, Miquel Trepat, i del cap de veterinaris, Hugo Fernández, conegut en el món dels defensors dels Drets Animals per afirmar que els animals, no humans, no senten emocions.

L’Associació Animalista Libera! i la Fundació Franz Weber han revelat les imatges de les instal·lacions interiors situades al subsòl del zoo de Barcelona davant els mitjans de comunicació. En aquestes imatges es pot comprovar que l’engabiament dels animals al zoo, si ja és terrible en la part que s’exposa al públic, és una autèntica presó a la zona que no es mostra ni s’ha permès visitar per especialistes científics com la Doctora Joyce Poole a petició de Libera! Aquesta zona de masmorres és la que acull als animals que malviuen al zoo durant la major part del dia, superant fins i tot 15 hores de reclusió en elles. Les gàbies situades al subsòl són fredes, humides, fosques i presenten com a zones per al descans algunes estructures metàl·liques corroïdes per l’òxid que pretenen ser lliteres. Els animals romanen en aquests soterranis la major part de la seva vida; això és així perquè només surten a les instal·lacions exteriors quan el zoo està obert al públic, encara que alguns animals poden ser exhibits només a la tarda o al matí. Fins i tot n’hi ha que no surten mai i altres individus als quals van alternant per a sortir a l’exterior. A l’hivern els animals passen tancats al soterrani unes 17 hores. Amb l’horari d’estiu, el mínim d’hores en les quals són tancats en aquests soterranis és de 15 . Alguns dels animals que han estat filmats en aquestes gàbies del soterrani, mai han estat vistos a l’exterior i es desconeix si encara segueixen amb vida. En les imatges, que han arribat a les mans de Libera! en un sobre anònim, es pot observar l’existència d’una cria de tapir amb un problema a un dels ulls a la qual mai s’ha vist a l’aire lliure, pel que segurament mai haurà vist la llum del sol, i de la qual es desconeix si encara segueix amb vida. També s’observa un jaguar cec que mostra estrès als estímuls auditius i que tampoc ha estat vist a l’exterior i un ós que es resisteix a entrar al soterrani a pesar de l’hàbit forçat a residir la major part de la seva vida allí També s’observa com es molesta als óssos amb pals o escombres perquè els dopen amb diazepan i tracten d’espavilar-los una mica abans que surtin a l’exhibició exterior, encara que presenten símptomes clars d’estar patint les conseqüències d’aquest estat de drogoaddicció per la gran quantitat d’escuma que surt de la seva boca, els moviments maldestres i la no reacció a aquests estímuls. Les girafes són ficades en gàbies en les quals no poden pràcticament moure’s i a les quals, a pesar de l’hàbit que haurien de tenir pel temps que duen tancades en captivitat, es neguen repetidament a entrar. Les imatges obtingudes mostren a hienes dormint en gàbies com les quals es poden veure a les gosseres, els antics dormitoris de les elefantes que encara no s’han clausurat, mandrils i diversos primats en gàbies llardoses i absolutament inadequades que incomplirien qualsevol mesura de salubritat si fossin revisades per experts científics i no es basessin, exclusivament, en l’assessorament de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris, de la qual fins i tot es pot llegir en la seva pàgina web alguns protocols per a mantenir als animals drogats per a poder ser exposats al públic o per a ser habituats a la reclusió amb altres animals. Mentre això passa lluny de les mirades dels visitants, el zoo i l’Ajuntament intenten manipular a l’opinió pública parlant de “naturalitzar” les instal·lacions exteriors, posant decoració de cartró-pedra i plàstic, quan a través d’aquestes imatges es pot comprovar que la veritable situació dels animals captius allí està molt lluny de qualsevol concepte que els sigui natural a ells. Igualment, l’únic concepte d’educació o pedagogia possible que fa el zoo és el de ser expert en intentar ocultar que, els animals, no poden viure aquesta captivitat pel mer fet de ser productes d’exhibició per a un suposat prestigi de Barcelona que es va declarar “ciutat amiga dels animals” el 2004. El cost de la decoració dels espais exteriors s’elevarà, segons els representants de l’ajuntament, a 25 milions d’euros. Les imatges captades al subsòl mostren que el zoo de Barcelona, igual que la resta dels zoos, és un altre negoci fraudulent d’ús i maltractament dels animals mentre que oculta la veritat als que aporten els seus diners a les taquilles, com ara que alguns dels animals exhibits van ser capturats en llibertat. Des de Libera i Fundació Franz Weber presentaran la denúncia corresponent davant la Comissió de Medi ambient del Parlament Europeu a Brussel·les i demanen la dimissió del director del zoo, Miquel Trepat, i del cap de veterinaris, Hugo Fernández, conegut en el món dels defensors dels Drets Animals per afirmar que els animals, no humans, no senten emocions.