Viquipèdia

Viquipèdia

URL	wikipedia.org
eslògan	L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
Comercial?	No
Tipus de lloc	Enciclopèdia en línia
Llengua	236 llengües actives (en total 256)
Propietari	Fundació Wikimedia
creat per	Jimmy Wales i Larry Sanger
Llançament	15 de gener del 2001
Rànquing Alexa	#6
Situació actual	Treball perpetu en progrés.

La Viquipèdia (Wikipedia en anglès, manlleu del hawaià wikiwiki –pronunciat amb variació lliure /ˈvikiˈviki/ o /ˈwikiˈwiki/– que vol dir «molt ràpid», i enciclopèdia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Els més de 15 milions d'articles (dels quals 4 milions en anglès i 402.192 en català) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, i actualment és l'obra de referència més gran i popular a Internet.

Les crítiques a la Viquipèdia se centren en què per sistema conté prejudicis i inconsistències i la seva política d'afavorir el consens per damunt dels credencials en el seu procés editorial. També se centren en la seva fiabilitat. Algunes altres crítiques se centren en la seva susceptibilitat al vandalisme o que s'hi afegeixi informació no verificada. Tanmateix, altres treballs defensen que el vandalisme normalment es treu ràpidament.

Jonathan Dee, del New York Times, i Andrew Lih, en el 5è Simposi Internacional sobre el Periodisme en Línia, han citat la importància de la Viquipèdia, no només com a referència enciclopèdica sinó també com a font de notícies actualitzada sovint. Quan la revista Time va donar el premi "Persona de l'any 2006" a "You", va reconèixer l'èxit de la col·laboració en línia, va citar la Viquipèdia com un dels tres exemples dels serveis "Web 2.0", juntament amb el YouTube i MySpace.

La Viquipèdia en català / valencià fou la segona Viquipèdia a fundar-se, el març del 2001, després de l'anglesa. Actualment hi ha versions de la Viquipèdia en més de 250 llengües però només 236 estan actives, i el conjunt de Viquipèdies tenen més de 12.440.000 articles (febrer 2009) i reben més de 50 milions de visites per dia (2005).

Actualment la Viquipèdia en català té 402.192 articles i va en augment. La versió anglesa en tenia 3.517.084 el 31 de desembre del 2010.

Etimologia

Wiki-Wiki Bus a l'aeroport de Honolulu

La paraula Wikipedia, nom propi encunyat originalment pels creadors de la Wikipedia en anglès a principis de 2001 i adaptat al català com Viquipèdia, és una construcció a partir del hawaià wiki i el grec pedia, literalment «educació ràpida», amb el significat d'enciclopèdia amb sistema wiki o enciclopèdia d'actualització ràpida. El nom pels sistemes wiki es va adoptar per primera vegada a WikiWikiWeb per similitud amb World Wide Web i Wiki-Wiki Bus, l'autobús llançadora de l'aeroport de Honolulu. Wiki en hawaià vol dir «ràpid» i la duplicació en les llengües polinèsies és un augmentatiu, «molt ràpid». El sufix «-pèdia» s'utilitza en formacions de paraules cultes com enciclopèdia, logopèdia o ortopèdia. Prové del grec clàssic paideia, (παίδεια) que vol dir «educació» o «ensenyament».

Altres llengües que també van usar el nom Wikipedia van ser, entre altres: alemany, bretó, castellà, cors, danès, euskera, filipí, finlandès, gallec, holandès, indonesi, islandès, italià, nauruà, noruec, polonès, romanès, sicilià, somali, suahili i suec.

Història

Jimmy Wales.

El logotip de Nupedia.

El 9 de març de 2000 Jimmy Wales va crear Nupedia, un projecte d'enciclopèdia lliure basat en un ambiciós procés de revisió per parells, dissenyat per fer els seus articles d'una qualitat comparable a la de les Enciclopèdies professionals gràcies a la participació d'erudits (principalment doctorands i acadèmics), als quals es proposava col·laborar de manera no remunerada. La pàgina web va tenir la col·laboració de l'empresa recaptadora Bomis, a més de Richard Stallman, qui va proposar el canvi a la llicència pública general de GNU, des de l'antiga Nupedia Open Content License.

A causa del lent avançar del projecte, el 2001 es va crear un wiki (anomenat UseMod) vinculat a Nupedia, la finalitat inicial de la qual era agilitar la creació d'articles de forma paral·lela, abans que aquests passessin al sistema de revisió per experts. Existeix certa polèmica entre els fundadors de Nupedia sobre qui va proposar originalment la idea d'utilitzar un wiki a Jimmy Wales si Larry Sanger o bé una tercera persona, però el cas és que l'èxit d'aquell "petit projecte paral·lel" (Wikipedia) va acabar eclipsant la Nupedia, que va deixar de funcionar el 2003.

El projecte Viquipèdia es va iniciar el 15 de gener de 2001. L'article més antic que es pot trobar a Wikipedia és UuU del 16 de gener de 2001 a la versió anglesa; consistia en tres enllaços cap a tres articles sobre el Regne Unit, Estats Units i Uruguai. Se'n poden consultar els detalls a l'historial de la pàgina corresponent de la Viquipèdia anglesa.

Larry Sanger, editor responsable de la Nupedia, va passar a col·laborar amb la Viquipèdia i va treballar activament amb l'organització i directrius del projecte, marxant-ne el 2002. Aquell any, la Viquipèdia abastava 26 idiomes, 46 el 2003 i 161 a finals de 2004. Viquipèdia i Nupedia coexistiren fins a l'extinció de la segona, l'any 2003.

El 20 de setembre de 2004, la Viquipèdia va aconseguir un milió d'articles en 100 idiomes. El 2007, la versió en anglès va superar els 2 milions d'articles, convertint-se en l'enciclopèdia amb major nombre d'articles de la història i superant en aquest aspecte a la Yongle Dadian de l'any 1407, en xinès, que va sostenir el rècord durant diversos segles. A causa de la seva popularitat i senzillesa, l'Oxford English Dictionary va acceptar el terme wiki a principis del 2007.

S'han iniciat diversos altres projectes d'enciclopèdia amb format wiki, en gran part sota una filosofia diferent de l'obertura i el model editorial del «punt de vista neutral" desenvolupat per la Viquipèdia. Per exemple, Wikinfo, un portals web, no requereix un punt de vista neutral i permet la investigació original. També hi va haver nous projectes inspirats en Wikipedia - com ara Citizendium, Scholarpedia, Conservapedia, i Knol de Google - on alguns dels aspectes que són fonamentals en la Viquipèdia s'aborden de manera diferent, com les polítiques de revisió per parells, la recerca original , i la publicitat comercial.

Antecedents

La Viquipèdia és una versió electrònica de les enciclopèdies en paper. Els primers passos en la utilització d'artefactes automàtics que superessin la impremta com a mitjà més àgil i pràctic d'accés als continguts enciclopèdics es donen en la dècada dels anys trenta amb la novel·la de ficció d'H G. Wells El cervell del Món (1937) i la visió futurista Memex, de Vannevar Bush, d'utilitzar microfilms per emmagatzemar tota la informació rellevant d'una persona (idea exposada posteriorment en la seva obra de 1945 As we may think). Una altra fita important va ser el projecte Xanadu (1960) de Ted Nelson.

Amb el desenvolupament d'Internet s'han produït molts intents de desenvolupament d'enciclopèdies en línea. El líder del moviment de programari lliure, Richard Stallman, va proposar el 1999 la creació d'una "Enciclopèdia Lliure i Universal" i va qualificar el naixement de la Viquipèdia com una notícia emocionant. Des del portal de la Fundació del Programari Lliure es convida als usuaris a visitar i contribuir amb la Viquipèdia.

Evolució del logo de la Viquipèdia

El "Wiki logo Nupedia", primer logo de la Viquipèdia, utilitzat des de les primeres setmanes del projecte fins al febrer del 2002.

La primera imatge utilitzada a la Viquipèdia va ser la bandera nord-americana, posada per Jimbo Wales de manera precària i sense intenció que la mateixa assumís la condició de logo del projecte. De tota manera, el fet va generar algunes crítiques sobre etnocentrisme.

Pocs dies després es va dissenyar el primer logotip de la Viquipèdia, conegut com el Wiki logo Nupedia, que marcaria el desenvolupament del projecte, com una eina auxiliar de Nupedia. Atribuït erròniament a Stephen Gilbert, el seu autor en realitat no està identificat. El logotip es va instal·lar el març del 2001.

El logo està fet mitjançant la superposició d'una frase de l'escriptor i matemàtic anglès Lewis Carroll sobre un cercle, usant l'efecte d'ull de peix per simular una esfera. La frase és una cita en anglès presa de Euclid and his Modern Rivals (Euclides i els seus rivals moderns) de Lewis Carroll (Prefaci, pàg. X), que diu:

«	En un aspecte aquest llibre és un experiment, i intentarà provar un error: vull dir que no vaig considerar necessari mantenir al llarg del mateix la gravetat d'estil que els escriptors científics usualment utilitzen, i que d'alguna manera va ser vist com un "accident inseparable" de l'ensenyament científic. Mai vaig poder veure la racionalitat d'aquesta llei memorial: hi ha temes que són, sens dubte, massa seriosos en essència per a admetre qualsevol tractament lleuger, però no puc reconèixer la Geometria com un d'ells. De tota manera, espero, es descobrirà que m'he permès albirar el costat còmic de les coses només en moments apropiats, quan el cansat lector pot molt bé desitjar un moment de respir, i no en qualsevol ocasió que pugui posar en perill la continuïtat de la línia argumental.	»
— Lewis Carrol

Característiques

El creixement de la Viquipèdia és cada vegada més gran en vàries de les edicions amb major nombre d'articles.

Classificació de continguts majoritaris de la Viquipèdia en anglès en 2008.

Les contribucions anònimes (en blau) són menors que les contribucions d'usuaris registrats (en taronja).

El lema de la Viquipèdia és «L'enciclopèdia lliure que qualsevol pot editar» i, segons paraules del seu cofundador Jimmy Wales, el projecte constitueix "un esforç per crear i distribuir una enciclopèdia lliure, de la més alta qualitat possible, a cada persona del planeta, en el seu idioma", per aconseguir "un món en el qual cada persona del planeta tingui accés lliure a la suma de tot el saber de la humanitat". El lloc web Wikipedia.org es desenvolupa fent ús d'un programari wiki (terme originalment usat per al WikiWikiWeb), i compta amb un llibre d'estil amb directrius a seguir per a mantenir una certa qualitat i coherència als articles. Una d'aquestes directrius és, per exemple, que el títol de l'article ha d'aparèixer en negreta a la primera oració del mateix. Quan cal establir noves directrius, els usuaris proposen les diferents possibilitats i en parlen fins a arribar a un consens. Aleshores, la nova decisió s'inclou al llibre d'estil.

Segons un estudi realitzat per la revista Nature el 2007, «Viquipèdia assoleix l'Enciclopèdia Britànica» en qualitat, encara que hi ha controvèrsia sobre aquest assumpte, l'Enciclopèdia Britànica va rebutjar la manera d'avaluar el contingut de totes dues enciclopèdies emprada per Nature i aquesta revista va respondre que el sistema d'avaluació s'havia anunciat clarament: estudiants independents van analitzar una selecció d'articles i van triar-ne els millors sense saber-ne la procedència.

Existeixen tres característiques essencials del projecte Viquipèdia que defineixen conjuntament la seva funció en la web:

1. És una enciclopèdia, entesa com a suport que permet la recopilació, l'emmagatzematge i la transmissió de la informació de forma estructurada.
2. És un wiki, de manera que, amb petites excepcions, pot ser editada per qualsevol.
3. És de contingut obert.

Les contribucions anònimes són poques en comparació amb les contribucions dels usuaris registrats.

En un estudi realitzat per la Universitat Carnegie Mellon i el Palo Alto Research Center sobre les grans categories d'articles a la Viquipèdia en anglès des de julioll de 2006 fins a maig de 2010, els resultats van ser els següents:

• Cultura i art 30%
• Biografies i personatges: 15%
• Geografia i llocs: 14%
• Sociologia: 12%
• Història i esdeveniments: 11%
• Naturalesa i psicologia: 9%
• Tecnologia i ciències aplicades: 4%
• Religió: 2%
• Salut: 2%
• Matemàtiques: 1%
• Pensament i filosofia: 1%

Alguns projectes, com el de la Stanford Encyclopedia of Philosophy, o el de l'ara abandonada Nupedia, han usat polítiques editorials tradicionals i d'autoria d'articles tipus «escriptura per experts». Ocasionalment es troben llocs web com h2g2 o everything2 que segueixen unes pautes generals preestablertes, on els articles només poden ser redactats i controlats per cada persona de forma individual.

Projectes com Viquipèdia, Susning.nu i l'Enciclopèdia Libre són wikis en els que els articles són desenvolupats per nombrosos autors, i no hi ha un criteri de revisió formal. Viquipèdia és l'enciclopèdia més gran quant a nombre d'articles o paraules mai escrita. Al contrari del que succeeix amb moltes altres, el seu contingut està alliberat sota llicències de contingut obert.

Viquipèdia disposa d'un conjunt de polítiques d'admissibilitat que ajuden a discriminar quina informació s'hi pot incloure o no. Aquestes polítiques s'utilitzen per resoldre disputes relatives a afegir, revisar, transferir a un projecte germà, o esborrar articles.

Contingut multimèdia

Malgrat que la Fundació Wikimedia prefereix que el contingut multimèdia es carregue a la pàgina web de Wikimedia Commons, permet que també es faça a les pàgines de les diferents Viquipèdies. Per a afavorir que aquestos continguts estiguen disponibles més fàcilment per als projectes en qualsevol llengua, la Viquipèdia en català ja no permet que s'hi carreguin arxius que s'acceptarien a Commons (arxius de contingut lliure). D'altra banda, hi ha Viquipèdies, com l'anglesa, que permeten l'ús d'il·lustracions amb drets d'autor gràcies al fair use (ús raonable), permès en la legislació estatunidenca. La Viquipèdia en català és més restrictiva, i accepta els continguts no lliures quan no hi ha cap altra opció similar i aquestos continguts són necessaris per a comprendre una explicació. No s'accepten si l'objectiu és purament decoratiu i s'eviten en el cas de persones vives.<ref=fairusecat />

Llengües en què s'edita

Al març de 2013, la Viquipèdia englobava 273 edicions «actives» en diferents idiomes. Les cinc edicions amb més articles són, en ordre descendent, anglès, alemany, francès, holandès i italià. En total, la Viquipèdia conté 284 edicions d'idiomes en diversos estats de desenvolupament que sumen més de 25,5 milions d'articles.

Cada edició treballa de forma independent, no està obligada a incloure el contingut d'edicions en altres idiomes i només ha de respectar polítiques globals com ara la de mantenir un «punt de vista neutral». No obstant això, alguns articles i imatges es comparteixen entre les diverses edicions de la Viquipèdia o mitjançant el dipòsit a Wikimedia Commons, i es demanen traduccions organitzades d'articles d'edicions en altres idiomes. Els articles traduïts representen només una petita part del total en qualsevol dels idiomes. La següent és una llista de les quinze edicions més grans, ordenades per nombre d'articles. Les xifres són actuals.

Posició	Idioma	Articles
1	anglès	4.185.123 articles
2	alemany	1.563.946 articles
3	Francès	1.363.684 articles
4	Holandès	1.227.157 articles
5	Italià	1.015.026 articles
6	Rus	979.368 articles
7	Castellà	976.610 articles
8	Polonès	956.108 articles
9	Japonès	849.716 articles
10	Suec	839.158 articles
11	Portuguès	772.823 articles
12	Xinès	679.336 articles
13	Vietnamita	579.114 articles
14	Ucraïnès	441.424 articles
15	Català	402.192 articles

Moltes edicions de la Viquipèdia utilitzen bots per a la creació automàtica d'esbossos, de manera que el nombre d'articles no és necessàriament una referència vàlida pel que fa al seu estat o qualitat. Una categorització diferent seria la mitjana de mida per article, així, una Viquipèdia amb nombrosos articles de tot just uns pocs octets quedaria situada per sota d'una altra amb menys entrades però més treballades. També cal tenir en compte que moltes Viquipèdies, com ara la russa, la japonesa, la xinesa i l'hebrea usen alfabets no llatins, sil·labaris o sistemes d'ideogrames, cosa que augmenta la mida de les bases de dades.

Edició

En l'edició en català, qualsevol persona té la possibilitat de crear un article nou i gairebé qualsevol visitant pot editar-ne el contingut, a excepció dels articles que es troben protegits. No obstant això, en l'anglesa els usuaris no registrats no poden començar articles des de zero. La Viquipèdia va ser creada amb la idea que la col·laboració entre usuaris permetés la millora dels articles, i així produir textos de qualitat, de manera similar que altres projectes de desenvolupament d'aplicacions lliures.

Els canvis realitzats en un article són visibles de manera instantània sense passar una revisió, per la qual cosa poden contenir errors o contrasentits. Les edicions alemanya i hongaresa són, però, una excepció. L'edició alemanya està provant actualment un sistema per a presentar "versions estables" als lectors, d'aquesta manera només es veu l'última edició revisada. La Viquipèdia en anglés també es planteja desenvolupar un sistema similar. En comptes de prohibir crear als usuaris anònims o als nous l'edició d'articles amb tendència a ser vandalitzats, Jimmy Wales va dir a la British Broadcasting Corporation que la Viquipèdia en anglès permetria "l'edició d'articles que estan protegits o semiprotegits des de fa anys". El sistema de "canvis pendents" es va introduir el 15 de juny, i s'aplica només a alguns articles propensos al vandalisme. Un editor confirmat de la Viquipèdia en anglès ha de confirmar aquestes edicions abans de publicar-les. Wales va dir que aquest sistema selectiu és preferible a l'aplicat en la Viquipèdia en alemany, que no és "ni necessari ni desitjable". Va afegir que els administradors de la Viquipèdia en alemany "veuran de prop el funcionament del sistema de la Viquipèdia en anglès, i estic segur que finalment consideraran adoptar el mateix sistema si els resultats són bons".

Els canvis en els articles són visibles en el seu historial d'edicions. Habitualment, una part de les edicions són vandàliques - de contingut no relacionat amb la Viquipèdia o amb informació falsa -, i de vegades editors amb punts de vista oposats produeixen guerres d'edicions. Aquestes es produeixen quan dos o més editors entren en un cicle de reversions mútues a causa de disputes causades per diferències d'opinió sobre el contingut de l'article. Cal no confondre vandalisme (que sovint afecta una sola vegada un article o articles) amb guerra d'edicions, la qual afecta repetides vegades sobre un mateix article en un breu període de temps.

Cada edició compta amb un grup d'administradors, la principal funció dels quals és tant fer manteniment com esborrar articles, bloquejar vàndals i altres funcions. L'edició amb més administradors és l'anglesa, amb un total de més de 1700 en octubre del 2010. Els administradors de la Viquipèdia poden prendre diverses mesures per a evitar el vandalisme, com ara protegir els articles per a permetre que només els usuaris registrats puguen modificar-los.

Marca corporativa

Element gràfic utilitzat des de maig del 2010.

Des dels seus inicis el 2001, La Viquipèdia ha utilitzat diferents marques corporatives. L'element comú en totes elles és una esfera inscrita com a forma central, simbolitzant el món i el coneixement.

El 2003, es va adoptar mitjançant una votació internacional l'ús d'una esfera incompleta, coneguda com wikiesfera, composta per peces d'un trencaclosques amb fragments d'escriptura en diferents idiomes, simbolitzant la condició de «obra en construcció» que té La Viquipèdia. El disseny en forma de trencaclosques esfèric incomplet va patir posteriorment algunes modificacions, com la substitució dels fragments d'escriptura per lletres i altres signes de diferents alfabets.

La denúncia de diversos errors i inconsistències en els símbols inclosos en la wikiesfera i la possibilitat de dissenyar una imatge animada o fotorealista va impulsar diversos editors de la Viquipèdia a obrir un debat sobre la possibilitat de realitzar modificacions en l'element gràfic. Com a conseqüència, i després de la tasca realitzada a través d'una iniciativa de la Fundació Wikimedia costat de milers de voluntaris per a modificar la interfície de l'enciclopèdia, el dibuix de la wikiesfera va ser reemplaçat en 2010 per un renderitzat d'una esfera tridimensional, en què alguns símbols de les peces de trencaclosques van ser reemplaçats per altres i es van afegir símbols de més idiomes, alhora que es va canviar la tipografia de l'element denominatiu («LViquipèdia, L'enciclopèdia lliure») a Linux Libertine.

Cada viquipèdia és autònoma i té facultats per triar la marca que la identifiqui. A partir de 2003, totes han adoptat bàsicament la mateixa, amb l'element denominatiu «Wikipedia, The free encyclopedia» («Viquipèdia, L'enciclopèdia lliure") traduït a l'idioma en què s'escriu cadascuna. Les marques han estat realitzades voluntàriament i gratuïtament per usuaris de la Viquipèdia, i els seus drets pertanyen a la Fundació Wikimedia.

Política

La Viquipèdia té una sèrie de polítiques que són establertes pels mateixos participants en el projecte. Cada edició de la Viquipèdia adopta les seves pròpies polítiques, encara que algunes són comuns a totes elles. Tan bon punt la comunitat aconsegueix el consens sobre l'aplicació d'una norma, tots els editors estan obligats a respectar-la.

Algunes d'aquestes polítiques són:

Neutralitat

1. Degut a la diversitat i nombre de participants i ideologies, provinents de totes les parts del món, Viquipèdia intenta construir els seus articles de la manera més exhaustiva possible. L'objectiu no és escriure articles des d'un únic punt de vista, sinó presentar obertament cada postura sobre un determinat tema.
2. Se segueix una sèrie de convencions pel que fa al nomenament d'articles, escollint preferentment la versió més comunament utilitzada en la seva respectiva llengua.
3. Les discussions sobre el contingut i edició d'un article s'esdevenen a les pàgines de discussió i no sobre l'article mateix.
4. Hi ha un nombre de temes que resulten exclosos de la Viquipèdia per no constituir articles enciclopèdics estrictament parlant. Per exemple, la Viquipèdia no conté definicions de diccionari (com ara verbs, adjectius, etc.), que sí que podríeu trobar al Viccionari.

Neutralitat del contingut

La neutralitat és un dels cinc pilars de la Viquipèdia. És un fet comú que algunes persones es vegin de certa forma ofeses per posicionaments polítics o punts de vista que contrasten o xoquen amb les seves opinions formades. Aquest és el motiu pel qual s'intenta fomentar entre els editors de la Viquipèdia l'esforç per mantenir la neutralitat en el contingut dels articles. Els articles que poden ser controvertits o abordats des de diversos punts de vista han de ser neutrals i exposar "de manera equànime tots els punts de vista, segons la seva importància". En aquestos casos cal tenir encara més cura citant fonts fiables i independents, evitar les opinions personals i deixar clar, si escau, "el que és fet acceptat, i el que és opinió, creença, o hipòtesi no verificada".

A més, les llicències de contingut lliure garanteixen que l'esmentat contingut pugui ser reeditat quantes vegades sigui necessari i per qualsevol persona si el propòsit de l'edició és la millora.

Llicència dels continguts

Icona de CC-BY-SA, que simbolitza Creative Commons Atribution Share-Alike (en català, atribució i compartir la licència similar de Creative Commons).

El contingut textual està sota les llicències GNU i Creative Commons, la darrera versió es va actualitzar per mitjà d'una votació entre el 12 d'abril i el 3 de maig de 2009. Mitjançant el lema L'enciclopèdia lliure s'entenia, a la manera del programari lliure, com un producte de distribució gratuïta i sense restriccions. Així, també es considera programari per la codificació de MediaWiki, sota GPL. Aquesta redistribució presenta el requisit que ha de ser acreditada, és a dir, cal esmentar la seva atribució. A més a més, com que la llicència inclou el terme "comparteix igual", cal conservar aquesta llicència (o una altra semblant) per a evitar la seva protecció de distribució. Tanmateix, s'havia estat treballant en el canvi a llicències Creative Commons, perquè la GFDL, inicialment dissenyada per a manuals de programari, no és adequada per a treballs de referència en línia i perquè les dues llicències són incompatibles.

A cada autor, editor o il·lustrador que contribueix a l'enciclopèdia sempre se li atribueixen els drets d'autor segons la Convenció de Berna. Un autor també pot copiar contingut d'un altre amb el permís corresponent (sobretot en el cas de contingut amb llicència lliure), però no podrà utilitzar un contingut que prohibeix la seva distribució, reproducció o modificació d'una manera il·lícita, perquè això limitaria la seva utilització amb seguretat i comportaria problemes amb les polítiques. Per això, en la Viquipèdia en anglès pot aparèixer qualsevol imatge il·lustrativa sempre que ho faci de manera lícita.

Protecció de dades

Segons la fundació, la privacitat de la informació és tan important com la prevenció de vandalisme. Creative Commons, per la seva part, no garanteix el contingut pels drets d'imatge. A Wikipedia s'ha pres la mesura d'eliminar informació a través de supressors que disposen d'eines per eliminar informació confidencial publicada il·lícitament. D'aquesta manera s'eliminen les edicions insultants o il·lícites i s'eviten sobrecàrregues confuses en l'historial de l'article.

Crítiques

Dos dels principals motius pels quals la Viquipèdia és criticada pel que fa a l'exactitud i fiabilitat dels seus continguts són la persistència de detalls erronis difícils de detectar (imprecisions no necessàriament malintencionades, però que poden romandre en un article molt de temps), i la tendència a contenir més articles i de més qualitat relacionats amb l'actualitat o amb àrees de coneixement afins al perfil sociotècnic dels seus participants. Però, un tercer i no menys important factor relatiu a les problemàtiques de contingut que experimenta la Viquipèdia és el vandalisme (modificacions inapropiades o ofensives dels articles de l'enciclopèdia, que entorpeixen el desenvolupament del projecte). La solució a llarg termini no passa per una millora constant de la qualitat ni per la incorporació o ampliació progressiva d'articles, com succeeix en els altres dos casos. Mentre que les inexactituds de contingut i les tendències de creixement irregular seran previsiblement esmenades a mesura que segueixi evolucionant el projecte i augmentin les edicions d'articles, el vandalisme representa una amenaça constant i que, és lògic suposar, s'incrementa en proporció al creixement exponencial de la Viquipèdia. En aquest sentit, per exemple, l'exposició a una major afluència de visites dels articles en diferents portals d'inici implica un percentatge molt alt de vandalisme.

Un exemple recent i paradigmàtic de vandalisme massiu es va produir com a conseqüència de la crida a la participació de Stephen Colbert, un conegut humorista i presentador de la televisió nord-americana, en una secció del seu programa The Colbert Report que va titular Wikiality: després d'alguns gags referint-se a la possibilitat de canviar la ubicació d'estats i països en les seves respectives definicions de la Viquipèdia, va animar els telespectadors a modificar l'entrada 'elefant' perquè constés que, en lloc de disminuir, la població de l'elefant africà s'havia triplicat. Com a resultat immediat, fins a vint entrades de la Viquipèdia en anglès que feien referència a elefants van ser bloquejades pels seus administradors, o bé van passar a estat de semi-protegides (només modificables per usuaris registrats amb un mínim d'antiguitat).

Jonathan Dee, de The New York Times, i Andrew Lih, en el 5th International Symposium on Online Journalism (2004), van citar la importància de la Viquipèdia no només com a enciclopèdia de consulta sinó també com a font d'informació actualitzada a causa a la rapidesa amb què apareixen els articles sobre esdeveniments recents.

Quan la revista Time va nomenar "You" (en català Vostè) com a "Persona de l'any" el 2006, reconeixent l'èxit accelerat de la col·laboració en línia i de la interacció entre milions d'usuaris de tot el món, va citar la Viquipèdia com un dels tres exemples de serveis Web 2.0, juntament amb YouTube i MySpace.

A banda de les mesures correctores dutes a terme en forma de reversió, avís o bloqueig, la comunitat de viquipedistes crea i manté (igual que succeeix entre programadors voluntaris en entorns de programari lliure) tot un seguit d'eines i implementacions tècniques destinades a actuar contra el vandalisme, des de fòrums i canals específics d'IRC fins a programes paral·lels de detecció i avís, passant per usuaris que són en realitat programes bot la missió dels quals és exclusivament combatre els actes vandàlics.

Implicats

Milers de persones a tot el món editen la Viquipèdia de manera contínua. A excepció de 39 persones remunerades, la resta, coneguts com viquipedistes, actuen sempre de manera gratuïta i voluntària. Hi ha diverses formes de col·laborar: a més de crear o ampliar articles, es poden modificar aquells que no compleixin les convencions d'estil establertes (incloent correccions lingüístiques), classificar articles per matèria, retirar texts amb drets d'autor, etcètera. Actualment a la Viquipèdia en català hi ha 30 administradors i 172 són sistemes de manteniment robot que fan tasques de manteniment com ara afegir els enllaços interwiki als articles (enllaços a l'article en altres llengües) o realitzen retocs d'estil (canvi de "l.l" per "l·l", de km2" per "km²", etc.)

Per a col·laborar no és necessari registrar-s'hi. Per aquest motiu, els contribuents que no es registren, coneguts com usuaris anònims, apareixen identificats en les seves edicions amb el número de la seva adreça IP en comptes de amb un àlies. Els usuaris anònims tenen restringides certes accions, com ara la de votar a les preses de decisions per a aprovar noves regles, esborrar pàgines que no compleixin els requisits, etcètera.

El passat 29 de novembre de 2009, el diari espanyol El País va publicar que la Viquipèdia va sofert «un descens notable d'editors» en totes les seves versions lingüístiques durant l'any 2009 segons les anàlisis de l'investigador espanyol Felipe Ortega, del grup Libresoft, de la Universitat Rei Joan Carles de Madrid. Aquesta afirmació és discutida, i Jimmy Wales la va desmentir.

Accés

Viquipèdia mòbil

L'agost de 2009, la Fundació Wikimedia va llançar una aplicació oficial de La Viquipèdia per a l'iPhone i l'Ipod touch que es pot descarregar de l'App Store. Aquesta aplicació és lliure, gratuïta i sol funciona en l'iPhone 3 g o en versions més recents. Si bé aquesta és la primera aplicació oficial, ja existien aplicacions per accedir a la Viquipèdia des de mòbils (com Wapedia).

A més, la Viquipèdia compta amb la seva pròpia versió mòbil del lloc, disponible en línia: http://ca.m.wikipedia.org.

La Viquipèdia fora de línia

Un article mostrat pel programa Kiwix.

Altres versions publicades per la Fundació Wikimedia van ser les distribucions en disc compacte (2003) i DVD (2005), en les quals s'incloïen les versions en alemany, polonès, portuguès i anglès. Aquest últim ha estat administrat pel programari lliure Kiwix com a distribuïdor, que a més permet la seva instal·lació directa. Aquestes característiques van ser usades per a computadores sense connexió a Internet, permetent la interactivitat i comunicació entre diferents llocs com ara centres infantils.

Restriccions d'accés

L'octubre de 2005, la Xina va bloquejar l'accés a La Viquipèdia, doncs el govern bloqueja habitualment l'accés als llocs web que considera subversius i filtra les pàgines d'Internet amb termes que considera delicats. Un any després, La Viquipèdia va ser desbloquejada al territori xinès, encara que la censura es va mantenir parcialment amb els termes "sensibles", tals com al Tibet o Falun Gong.

Estadístiques sobre visites

Estadístiques fetes per Alexa, sobre les Viquipèdies més visitades i sobre els països que més visiten Wikipedia:

#   Viquipèdia  Percentatge de visites  1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 en.wikipedia.org (en anglès) ja.wikipedia.org (en japonés) de.wikipedia.org (en alemany) es.wikipedia.org (en castellà) ru.wikipedia.org (en rus) fr.wikipedia.org (en francés) it.wikipedia.org (en italià) wikipedia.org (internacional) pl.wikipedia.org (en polonés) pt.wikipedia.org (en portugués) zh.wikipedia.org (en xinés) ar.wikipedia.org (en àrab) nl.wikipedia.org (en neerlandés) fa.wikipedia.org (en persa) sv.wikipedia.org (en suec) tr.wikipedia.org (en turc) id.wikipedia.org (en indonesi) th.wikipedia.org (en tailandés) cs.wikipedia.org (en txec) he.wikipedia.org (en hebreu) no.wikipedia.org (en noruec) fi.wikipedia.org (en finés) wikipedia.de (Alemanya) vi.wikipedia.org (en vietnamita) hu.wikipedia.org (en hongarés) el.wikipedia.org (en grec) ro.wikipedia.org (en romanés) da.wikipedia.org (en danés) sr.wikipedia.org (en serbi) lt.wikipedia.org (en lituà) bg.wikipedia.org (en búlgar) hr.wikipedia.org (en croata) ca.wikipedia.org (en català) ko.wikipedia.org (en coreà) uk.wikipedia.org (en ucranià) sk.wikipedia.org (en eslovac)   simple.wikipedia.org (en anglès simple)   mobile.wikipedia.org (mòvil) Altres Viquipèdies 54,0% 10,3% 8,1% 5,7% 3,5% 3,5% 2,9% 1,6% 1,5% 1,5% 1,1% 0,7% 0,7% 0,6% 0,5% 0,5% 0,4% 0,3% 0,3% 0,2% 0,2% 0,2% 0,2% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,4%

#   País  Percentatge de visites  1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32   Estats Units   Japó Alemanya Índia Regne Unit Itàlia Rússia Mèxic França Canadà Brasil Espanya Austràlia Xina Polònia Indonèsia Països Baixos Turquia Pakistan Iran Àustria Sud-àfrica Argentina Suècia Colòmbia Corea Filipines Tailàndia Grècia Ucraïna Perú Malàisia Suïssa Altres països 23,6% 9,1% 8,3% 6,1% 4,3% 3,4% 2,9% 2,7% 2,4% 2,1% 1,9% 1,8% 1,6% 1,4% 1,3% 1,2% 1,1% 1,1% 0,9% 0,9% 0,9% 0,9% 0,8% 0,8% 0,8% 0,7% 0,7% 0,7% 0,6% 0,6% 0,5% 0,5% 0,5% 12,9%

A la part superior del portal www.wikipedia.org, es poden observar les 10 Viquipèdies amb més edicions.

Cultura popular

L'impacte que ha tingut la Viquipèdia a Internet ha provocat l'aparició diversos mitjans d'informació. En el cas d'Internet, s'han creat versions que la parodien: en anglès existeixen Uncyclopedia i Encyclopædia Dramatica, mentre que en espanyol existeixen La Frikipedia i la recent Inciclopedia. Així, d'altres també la van utilitzar com a paròdies: a les historietes humorístiques d'Skeletor apareix aquest vandalitzant l'article d'He-man.

S'han produït diversos casos en els quals dirigents polítics, o persones pròximes a ells, van modificar articles de Wikipedia interessadament.

Noms alternatius

A continuació es mostra una llista de tots els noms que té la Viquipèdia en les diferents llengües:

Bichipedia - sard Biquipedia - aragonès Uichipedia - aromanès Uikipedias - lojban Uikuepitiu - cree Uiquipedia - asturià Vicipaedia - llatí Vicipéid - irlandès Vichipedie - fruilès Vikipedėjė- samogitès Vikipedio - esperanto Vikipedi (en majúscules VİKİPEDİ) - turc Vikipedija - lituà Vikipēdija - letó Vikipediya (en majúscules VİKİPEDİYA) - azerbaijanès, uzbek, azeri Vikipeedia - estoni Vikipeediä - võro Viquipèdia - català Vuiquipèdia - francoprovençal Vitipetia - tahitià Vükiped - volapük WicipÆdia - anglosaxó Wicipedia - gal·lès Wikanpodia - oromo Wikiibíídiiya - navajo Wikipédia - francès, portuguès, hongarès, eslovac, sundanès, javanès

Wikipedia - albanès, alemany, anglès, basc, baix saxó, bretó, castellà, cors, danès, feroès, filipí, finlandès, gaèlic escocès, gallec, holandès, ilokano, indonesi, interlingua, islandès, italià, luxemburguès, nauruà, noruec, polonès, romanès, sicilià, somalí, suec, suahili, való, xeienne, vietnamita Wikipedija - bosnià, croat, lituà, maltès, serbocroat, eslovè Wikipèdia - occità Wîkipediä (en majúscules WİKİPEDİÄ) - tàrtar Wikipedie - txec, nedersaksisch Wikipedio - ido Wîkîpediya - kurd Wikipediya - zazaki Wikipediyaa - wolof Wikipedy - frisó Wikipedya - cebuano Wikipesija - tokipona wIqIpe'DIya - klingon Wikipediija - sami septentrional Wikipēdija - letó Wikipedije - kashubian Wikipiɖia - ewe Wikipidiya - quítxua Wikkipedija - ripuarian Βικιπαίδεια (Vikipaideia /vikiˈpɛðia/) - grec Waikipaidja gòtic ВИКИПЕДЇѬ (Vikipediia) antic eslau eclesiàstic Википеди - (Vikipjedi) osset, txuvaix Википедиja (Vikipedija) - macedoni, serbi Википедия (Vikipiediya) - rus, kasakh

Википидийа/Vikipedija - txetxè Вікіпедія (Vikipediya) - ucrainès Вікіпэдыя (Vikipiedia) - bielorús Уикипедия (Uikipediya) - búlgar, kirguís ვიკიპედია (vikipedia) - georgià Վիքիպեդիա (vik'ipedia) - armeni ويكيبيديا (wīkībīdyā) - àrab ویکیپدیا (wikipdya) - persa ویـکـیـپـیـڈ یـا (wikipidya) - urdú ܘܝܟܝܦܕܝܐ(wīkīpidyā) - arameu ויקיפדיה (wikipdya) - hebreu ויקיפעדיע (wikipedya) - jiddisch ויקיפידיה(wikipidya) - ladí วิกิพีเดีย (wikipidiya) - tailandès વિકિપીડિયા (vikipīḍiyā) gujarati ವಿಕಿಪೀಡಿಯ (vikipīḍiyā) - canarès ވިކިޕީޑިއ - divehi விக்கிபீடியா - tàmil विकिपीडिया (vikipīḍiyā) - hindi, maratí, sànscrit వికిపీడియా (vikipīḍiyā) - telugu উইকিপিডিয়া (uikipiḍiyā) - bengalí, Bishnupriya Manipuri വിക്കിപീഡിയ (vikkipīḍia) - malai ဝိကိပိဒိယ (wīkīpidiya) - birmà ᏫᎩᏇᏗᏯ (wigiquediya) - cherokee ウィキペディア (uikipedeia) - japonès 위키백과 (wikibaekgwa) - coreà ਵਿਕਿਪੀਡਿਆ (wikipīḍiā)- punjabi 维基百科 / Wéijībǎikē - xinès 維基百科 - cantonès 維基大典 - xinès clàssic

Programari i maquinari

Servidors de la Viquipèdia a Florida.

El funcionament de la Viquipèdia depèn de MediaWiki, un programari wiki lliure i de codi obert escrit en PHP i construït sobre la base de dades MySQL. El programari incorpora característiques de programació com macros, variables, un sistema de transclusió de plantilles, i redirecció d'URLs. MediWiki està llicenciat sota la Llicència Pública General de GNU i s'utilitza en tots els projectes de la fundació Wikimedia, a part d'altres projectes wiki. Originalment, la Viquipèdia s'executava en UseModWiki escrit en Perl per Clifford Adams (Fase I), que requeria inicialment CamelCase pels enllaços dels articles; el sistema actual de doble parèntesi fou incorporat després. La fase II va començar el gener del 2002, llavors la Viquipèdia es va executar en un sistema de wiki PHP amb una base de dades MySQL; aquest programari va ser creat per la Viquipèdia per Magnus Manske. Aquesta fase II es va modificar per incrementar el rendiment a causa de la demanda creixient. A la fase III, el juliol del 2002, la Viquipèdia va canviar al programari MediaWiki, escrit originalment per Lee Daniel Crocker.

La Viquipèdia funciona actualment gràcies a clústers de servidors de Linux (principalment Ubuntu), amb alguns OpenSolaris per ZFS. El febrer del 2008, hi havia 300 servidors a Florida, 26 a Amsterdam, 23 en servidors de Yahoo! a Seoul. La Viquipèdia utilitzava un sol servidor fins el 2004, quan es va ampliar el nombre de servidors. El gener del 2005, el projecte utilitzava 39 servidors dedicats de Florida.

La Viquipèdia rep entre 25.000 i 60.000 peticions per segon, depenent de cada hora del dia. Dos clústers més grans als Països Baixos i Corea actualment reben bona part del trànsit.

Fundació Wikimedia

És una organització sense ànim de lucre instituïda sota les lleis de Florida (Estats Units). La seva existència va ser oficialment anunciada pel director general de Bomis i cofundador de Wikipedia, Jimbo Wales, el 20 de juny de 2003.

Projectes germans

Wikipedia té diversos projectes germans que complementen a l'enciclopèdia. Tots ells són multilingües, lliures, recolzats en la tecnologia wikii administrats per la Fundació Wikimedia. Inclouen els següents:

• Viccionari: és el projecte de la Fundació Wikimedia per a la construcció d'un diccionari lliure. Té una funció complementària a la Viquipèdia, ja que un gran nombre d'articles, pel seu caràcter no enciclopèdic, es destinen al diccionari.

• Viquillibres: té per objectiu posar a disposició de qualsevol persona llibres de text, manuals, tutorial és o altres textos pedagògics de contingut lliure i d'accés gratuït.

• Viquiversitat: recolzada en l'anterior, es proposa com una plataforma educativa en línia, lliure i gratuïta, on és possible crear projectes d'aprenentatge a qualsevol nivell educatiu, participar en un grup d'aprenentatge, crear continguts didàctics tals com exàmens, exercicis de pràctiques, etc.

• Viquidites: és un compendi obert en línia de frases cèlebres en tots els idiomes, incloent les fonts (quan aquestes es coneixen).

• Viquinotícies: és una font de notícies de contingut lliure.

• Viquitexts: és una biblioteca en línia de textos originals que hagin estat publicats amb una llicència GFDL o es troben en domini públic.

• Wikimedia Commons: també rep els noms de Commons o La Comuna, és un dipòsit comú d'imatges i contingut multimèdia per als projectes germans de la Fundació Wikimedia. Abans de la seva existència, per utilitzar una imatge en una certa Wikipedia calia pujar a l'edició corresponent, amb la qual cosa es clonada el mateix contingut diverses vegades, alguna cosa realment ineficient. Per a això s'usaven scripts de càrrega massiva, que ara han caigut en desús per l'existència de Commons.

• Meta-Wiki: és un lloc web de suport per als projectes de la Fundació Wikimedia.

• Viquiespècies: és un repertori obert i lliure de espècies biològiques. Es cobreixen animals, plantes, fongs, bacteris, unicel·lulars i tota forma de vida.

Vegeu també

• Jimmy Wales
• Nupedia
• Conservapedia
• WikiMiniAtlas
• Wikitruth
• GNUPedia
• WikiReader
• Locapèdia

Bibliografia

• Devouard, Florence; Paumier, Guillaume. Viquipèdia: Descobrir, utilitzar, contribuir. Mataró: Edicions dels A.L.I.LL, 2010 ISBN 978-84-613-9279-7 (català)
• Broughton, John (2008). Wikipedia - The Missing Manual. O'Reilly Media. ISBN 0-596-51516-2. (anglès)
• Broughton, John (2008). Wikipedia Reader's Guide. Sebastopol: Pogue Press. ISBN 0-596-52174-X. (anglès)
• Dalby, Andrew (2009). The World and Wikipedia: How We are Editing Reality. Siduri. ISBN 978-0-9562052-0-9. (anglès)
• Lih, Andrew (2009). The Wikipedia Revolution. New York: Hyperion. ISBN 1-4013-0371-4. (anglès)
• Phoebe Ayers, Charles Matthews, and Ben Yates (September 2008). How Wikipedia Works: And How You Can Be a Part of It. San Francisco: No Starch Press. ISBN 978-1-59327-176-3. (anglès)
• Casassas Canals, Xavier (2010). Wikipedias versus blogs. La creación colectiva y el acceso universal al conocimiento. Bubok. ISBN 978-84-9916-853-1. (castellà)
• Gourdain, Pierre. La revolución Wikipedia. Alianza Editorial, 2008. ISBN 978-84-206-8236-5.  (castellà)

Enllaços externs

• La Viquipèdia: l'enciclopèdia lliure en català
• Portal multilingüe

Edicions de les 25 Viquipèdies amb més articles

Anglès en: - Alemany de: - Francès fr: - Neerlandès nl: - Italià it: - Polonès pl: - Castellà es: - Rus ru: - Japonès ja: - Portuguès pt: - Suec sv: - Xinès zh: - Català ca: - Ucraïnès uk: - Noruec no: - Finès fi: - Txec cs: - Hongarès hu: - Coreà ko: - Turc tr: - Indonesi id: - Romanès ro: - Àrab ar: - Danès da: - Esperanto eo: