A-Infos (ct) Butlletí Contrainformatiu nº54, Pt.I

[CGT Reus <baixc-p@pangea.org>]

BUTLLETÍ CONTRAINFORMATIU Nº 54
Secretaría de Comunicació del Comité Confederal de la CGT. 9-05-02.
--------------------------------------------------------

LAURA RIERA: 260 DIES EMPRESONADA. 
LLIBERTAT ARA !!!


-------------------------------------------------------

Continguts:

- A LA VAGA GENERAL, TAMBÉ DES DEL SOCIAL

- FORUM SOCIAL TRANSATLÀNTIC A MADRID ENFRONT  LA CIMERA DE CAPS
D’ESTAT DE L’UNIÓ EUROPEA I AMÈRICA LLATINA I CARIB (17-18 MAIG) 

- JORNADES LLIBERTÀRIES 1 A 7 DE JULIOL 2002, BARCELONA
-------------------------------------------------------


A LA VAGA GENERAL, TAMBÉ DES DEL SOCIAL

CGT ha estat aquest últim any treballant prioritàriament cap a la
construcció d'una vaga general que servís per a plantar cara a les
contínues agressions del govern del PP contra els drets socials,
laborals i les llibertats públiques. El nostre objectiu ha estat
articular als moviments socials antagonistes i al sindicalisme
alternatiu en una estratègia comuna. En aquest sentit han anat els
nostres plantejaments en tots els espais on hem participat al llarg
d'aquest any (assemblees estatals de Orcasitas, Biològiques,
Saragossa i Marinaleda), així com en els centenars de xerrades, actes
públics, assemblees que hem organitzat en les empreses, barris,
pobles i centres socials per a explicar aquesta campanya i la
necessitat de treballar activament per a preparar la Vaga General amb
els nostres propis objectius i mètodes, al marge del que fessin els
sindicats majoritaris.

Aquest període també ha estat de consolidació del model social del PP
i una acceleració del procés d'imposició del mateix. Ens trobem
davant el model social de la dreta política i econòmica, en la qual
la precarietat a tots els nivells s'ha convertit en norma i
l'exclusió social de sectors cada vegada més amplis en una realitat
palpable, mentre el benefici de les grans empreses (SCH, Telefònica,
Repsol...) es dispara fins límits obscens. Les últimes
contrarreformes laborals han consolidat aquest model i han suposat
una reculada sense precedents quant a pèrdua de drets socials i
laborals. La signatura en aquest context del Pacte Social per part de
CCOO-UGT suposa una traïció en tota regla a la responsabilitat que
els competeix, assumint sense rubor els postulats neoliberals de
màxim benefici i pau social mantinguts pel govern i la patronal

La Llei d'Estrangeria aprovada pel PP al gener de 2001 condemna a
milers de persones a una situació de màxima explotació i marginació
al ser-los negats els més elementals Drets Humans (associació,
circulació, igualtat davant la llei...). Així s'aconsegueix tenir a
milers de persones amb els seus drets seriosament retallats, ocupant
els llocs de treball que la població autòctona no vol ocupar per la
seva duresa, pels baixos salaris, per la perillositat...
permanentment acorralats i amenaçats d'expulsió. El PP imposa un
tractament policial, repressiu i criminalitzador al fenomen de la
immigració, la qual cosa està creant una alarma social injustificada
que està servint de base per a la xenofòbia i el racisme, tancant la
via de la integració social i de la convivència i enfrontant en una
competència feroç per l'ocupació (cada vegada més escasa i de pitjor
qualitat) a les distintes comunitats.

La LOU, la Llei de Qualitat i la Llei de FP pretenen convertir
l'ensenyament públic en subsidiari del privat, retallant la despesa
pública en ensenyament i afavorint l'extensió de la privada;
introduint criteris economicistes i mercantilistes en detriment de la
qualitat i dels sistemes pedagògics. Amb la Llei de Qualitat el PP
introdueix criteris classistes i reaccionaris en l'ensenyament,
buscant la segregació permanent dels/les alumnes mitjançant els
anomenats “itineraris”, que perjudicarà notablement als alumnes dels
sectors socials més desfavorits.

Amb la reforma del ja molt minvat sistema de protecció social a les
persones aturades el PP pretén diversos objectius. D'una banda
reforçar la precarietat laboral obligant a les i els desocupats a
acceptar qualsevol lloc de treball, sense possibilitat d'elecció per
part de la persona aturada, obligada a vendre la seva força de
treball en condicions adverses i sota l'amenaça de perdre els
escassos ingressos del subsidi d'atur. Per un altre, continuar amb la
imposició de la mobilitat geogràfica per a les i els treballadors
obligats a acceptar llocs de treball distants en 50 km. del seu
domicili. I finalment, amb la supressió dels salaris de tramitació -
demanda històrica de la patronal- i al costat de la ultima reforma
laboral que va instaurar la indemnització de 20 dies per any
treballat per a la majoria dels contractes, abaratir l'acomiadament
fins aconseguir que sigui pràcticament gratuït o amb un cost ridícul
per a l'empresari.

No podem tampoc obviar la notable retallada de les llibertats
públiques imposada pel PP al llarg de la seva etapa en el govern i la
seva acceleració des que disposa de majoria parlamentària. La
criminalització constant dels moviments socials antagonistes i la
repressió cap a qualsevol forma de dissidència cap als seus postulats
ha estat norma d'actuació i senyal d'identitat d'aquest govern. La
bateria de mesures legals tendents al control social de les quals
s'ha dotat el govern i les que prepara per al futur immediat fan
perillar els més elementals drets i llibertats aconseguits després de
la llarga nit de la dictadura. En aquest sentit, la pròxima
il·legalització de Batasuna és una agressió contra els més bàsics
principis democràtics, que dificulta encara més la resolució del
conflicte a Euskadi al negar l'expressió democràtica a una cinquena
part de l'electorat basc. El PP es dota d'aquesta manera, i amb
l'excusa de la lluita contra el terrorisme, d'un mecanisme legal que
els permeti il·legalitzar i reprimir a qualsevol opció política que
se surti dels marges fixats.

Durant aquest any s'ha produït un fet polític transcendent:
l'aparició d'un potent moviment antiglobalització amb capacitat de
mobilitzar a centenars de milers de persones i que s'ha articulat
entorn de la “Campaña contra l'Europa del Capital i la Guerra.
Globalitzem la Resistència. Un altre Món és Possible”. Les massives
mobilitzacions de Barcelona (400.000 persones), València (75.000),
Oviedo (8.000), així com els centenars d'activitats que s'han
realitzat contra cada cimera de la UE, marquen un abans i un després,
i demostren que la capacitat de mobilització i de presència social
dels moviments socials antagonistes ha superat de bon tros les
nostres expectatives. Altre fet a tenir en compte ha estat el fracàs
de les forces que pretenen neutralitzar i rebaixar les
reivindicacions d'aquest incipient moviment, com s'ha pogut veure a
Barcelona, on el Fòrum Social (organisme que aglutina a l'esquerra
institucional: PSC, IU, ERC, CC.OO, UGT...) no va ser capaç
d'aglutinar més que uns pocs milers de manifestants en comparació
dels centenars de milers que ho van fer amb la Campanya contra
l'Europa del Capital.

Aquesta enorme força social que s'ha plasmat en la Campanya contra
l'Europa del Capital i la Guerra, no pot ser ignorada davant la
possible convocatòria d'una Vaga General. És necessari que aquesta
enorme diversitat de col·lectius, xarxes i organitzacions que hem
demostrat la nostra capacitat i voluntat d'oposar-nos a la
globalització capitalista, protagonitzant les majors mobilitzacions
socials en els últims anys, tingui un paper determinant en
l'articulació d'una Vaga General. L'enorme capital polític que ha
suposat aquesta campanya i les mobilitzacions que hem fet possibles
deu ser posat ara a treballar per a construir un nou objectiu: una
Vaga General que superi els límits que ja li han fixat i que serveixi
per a recuperar la iniciativa enfront de les contínues agressions de
la dreta política i econòmica.

CGT fa una crida a tots els col·lectius, xarxes i organitzacions
socials del moviment antiglobalització, a tot el sindicalisme
alternatiu (CGT, CNT, Solidaritat Obrera, CSI, SOC, ESK, STE’s,
IAC...) i al sector crític de CCOO, que ens hem agrupat durant aquest
semestre sota la Campanya contra l'Europa del Capital i la Guerra, a
assumir la Vaga General com una nova oportunitat per a demostrar el
nostre rebuig al capitalisme global. Per aquests motius, fem una
crida a constituir - des del moviment antiglobalització que s'ha
plasmat en la Campanya contra l'Europa del Capital i la Guerra- una
àmplia resposta que desbordi els estrets marges que ja han plantejat
per a aquesta Vaga General. Detenir la ultima agressió del PP contra
els sectors més desfavorits de la nostra societat és condició
necessària però no suficient. Aquesta nova agressió no pot
deslligar-se de les anteriors reformes laborals, del Pacte social, de
la Llei d'Estrangeria, del PHN... de tantes agressions que en el
passat han quedat sense resposta i que han possibilitat que el PP fos
imposant el seu model social injust i insolidari.

CGT fa una crida que en cada poble, barri o ciutat el moviment
antiglobalització assumeixi la responsabilitat d'articular la
resposta a les polítiques neoliberals del PP i aprofitant l'enorme
capital polític i militant acumulat durant aquesta Campanya comencem
a organitzar la Vaga General com una continuació, més important si
cap, de totes les mobilitzacions contra l'Europa del Capital.

Per que ens sobren els motius...

Contra la política econòmica i social del PP! 
Pels drets socials i les llibertats! 
A LA VAGA GENERAL!

6 de maig de 2002

Confederació General del Treball
Secretaría d’ Acció Social

*******************************************************

FORUM SOCIAL TRANSATLÁNTIC A MADRID ENFRONT  LA CIMERA DE CAPS
D’ESTAT DE L’UNIÓ EUROPEA I AMÉRICA LLATINA I CARIB (17-18 MAIG)

Cap a un Fòrum Social Trasatlàntic

Com més gran sigui la realitat del poder imperialista, menys es
discutirà. Deixarà de ser qüestionat, fins el punt, fins i tot, que
ni tan sols mereixerà un esment. Com anomenar al domini, control,
possessió i explotació, per part de les classes dominants de
determinats estats -nacions, sobre altres estats-nacions, els seus
recursos, els seus mercats i la seva població?

Avui en dia, les corporacions multinacionals i les altres
institucions financeres d'euro-américa controlen, fins un nivell
sense precedents, la majoria de les institucions econòmiques més
importants. Institucions que produeixen, inverteixen, intercanvien i
circulen el capital i els altres béns a nivell mundial. No són
corporacions sense estat. Les seves seus centrals estan en els EEUU i
la UE. Els governs d’aquests Estats negocien, manipulen, exerceixen
pressions i fan guerres per a crear oportunitats, acaparar als
competidors, trencar les barreres a la seva expansió econòmica i
eliminar a qualsevol tipus d'enemic, ja sigui real o imaginari.

James Petras 

Des dels diferents col·lectius que treballen en solidaritat amb les
lluites dels pobles d'Amèrica Llatina volem plantejar una resposta
política i social a la Cimera de Caps d'Estat d'Unió Europea i
Amèrica Llatina i Carib que tindrà lloc en el marc de la presidència
de la Unió Europea del Govern Espanyol els dies 17 i 18 de maig de
2002 a Madrid. En aquest tipus de cimeres de caps d'estat es
plantegen polítiques que transformen les condicions de vida de les
majories socials sense que aquestes si vulgui siguin tingudes en
compte. La veu dels pobles és desestimada i els professionals de la
política malvenen les riqueses dels seus pobles condemnant el seu
futur.

L'actual marc de relacions en el qual es produeix la denominada
globalització a Amèrica Llatina està determinat per la dominació que
exerceix EEUU. EEUU ha considerat històricament Amèrica Llatina com
el seu pati del darrere. La forta dependència d'economies i governs
amputa la sobirania de la majoria dels pobles d'Amèrica Llatina. En
plena guerra freda, per a enfortir el control de les riqueses i
justificant-se en la lluita contra el marxisme, va promoure cruents
cops militars i dictadures que van exterminar físicament o van
condemnar a l'exili a la dissidència política. L'origen de les
actuals democràcies formals està en aquests règims violents i
autoritaris. Les transicions de la dictadures formals a les del
mercat no han modificat l'estructura social, mes bé l'han reforçat.
EEUU des de la tristament celebre Escola de les Amériques va
conscienciar als militars de tot el continent en la Doctrina de la
Seguretat Nacional que convertia a la dissidència interna en el
"enemic interior" a exterminar. La desclassificació de la
documentació de la CIA està servint per a conèixer la implicació de
les agències nord-americanes en l'engegada del Pla Cóndor, autentica
internacional del terrorisme d'estat que va coordinar la repressió de
les dictadures del con sud.

Els pobles de Centreamèrica també sofreixen els efectes de la
influència dels EEUU que va militaritzar la zona, invertint milers de
milions de dòlars en armes i va submergir la zona en una sagnant
guerra de desgast. Encara avui el terror sistemàtic exercit
condiciona la voluntat col·lectiva d'uns pobles que no s'han
recuperat de les seqüeles. Les desaparicions, els assassinats
polítics, els segrests, les matances i les violacions formen part de
l'estratègia del terror en defensa del lliure mercat i del pensament
únic. També els bloquejos econòmics, com el qual sofreix Cuba per
defensar el caràcter socialista de la seva Revolució, són utilitzats
com un criminal càstig col·lectiu que provoca el sofriment del poble
i intenta impossibilitar qualsevol alternativa al Lliure Mercat

En aquests moments les multinacionals amb seu a Amèrica del Nord
pretenen convertir en un gran mercat al seu servei a tota Amèrica
Llatina. D'esquena als pobles que diuen representar els governs
continuen negociant les condicions per a la creació d'un Area de
Lliure Comerç de les Amériques (ALCA) que limitarà, encara més, la
sobirania dels pobles en matèria d'economia. Cuba, exclosa a priori,
estaria mes aïllada ja que la resta dels països estarien mes
subjectes als dictats de Washington. La integració asimètrica de les
febles economies del sud en un gran mercat on les patents i
interessos del nord quedin protegits és el gran objectiu del ALCA. La
dolarització de les economies o l'adopció de paritat amb el dòlar
aplana el camí i anticipa les seves conseqüències; augment de les
desigualtats, la misèria i les polítiques repressives.

El Pla Colòmbia, íntimament lligat al ALCA, és el paradigma de la
globalització a Amèrica Llatina. Plantejat en origen com lluita
contra el narcotràfic s'insereix ara en l'estratègia
"antiterrorista". Es tracta de recrear l'escenari de la guerra freda;
dibuixar un gran enemic de la humanitat que justifiqui la retallada
de llibertats, l'augment de la despesa militar i la utilització dels
exèrcits contra els seus propis pobles. Establiment de règims cipayos
als quals es dóna suport militarment i econòmicament amb crèdits
condicionats a l'aplicació dels dogmes neoliberals. Càstig militar
i/o econòmic als pobles que exerceixin la seva sobirania. En aquest
marc el Pla Colòmbia té la vista posada en la Revolució Bolivariana
de Veneçuela i pretén la derrota militar de la insurgència
colombiana. El Pla Colòmbia, que està planificat des de Washington,
implica crèdits de les institucions multilaterals. El Pla Colòmbia
contempla el reconeixement de la "societat civil" i la creació
d'interlocutors a la mesura dels seus interessos. També utilitzarà
massivament a les oenegés per a atenuar alguns efectes de la
intervenció i de passada comprar/eliminar algunes resistències.
Mentre que a EEUU li reserva la part estrictament militar la UE li
assigna el paper civil/humanitari de l'agressió.

La UE, que comparteix amb EEUU el model social i econòmic, busca no
quedar definitivament relegada en el que considera un suculent
mercat. Aquesta "competència lleial" es limita al repartiment de
riqueses i mercats. El seu problema és fer créixer la part del pastís
que es queda cadascun. La divisió de rols entre EEUU i UE té a veure
més amb el joc poli bo / poli dolent que amb una diferència real en
la seva concepcions. La UE escenifica el seu rol de poli bo amb una
política de cooperació suposadament més generosa i comprensiva amb el
respecte als drets humans en la qual les oenegés juguen un paper
fonamental.

Hem de tenir en compte que el desenvolupament d'aquest tipus
d'organitzacions de l’anomenada "societat civil" cal situar-lo en una
hàbil comprensió per part del sistema de les potencialitats civils
per a completar les mancances d'una forma mundial organitzativa
caracteritzada per l'opció capitalista -o liberal, per utilitzar la
neollengua de Orwell- a ultrança. Com els desajustaments brutals del
monetarisme creen enormes borses de pobresa i de misèria cal
equilibrar-lo amb el voluntariat primermundista sensible. Les ONGs es
converteixen així en "tecnócrates de la pobresa" amb una dependència
gairebé total dels poders públics i una tendència reconeguda a la
renúncia als ideals, a la corrupció, al pesebrisme, a la prepotència
i a la submissió a la ideologia de les entitats financiadores.

S’ha d’emplaçar als governs de la UE i a les societats de les quals 
formem part al compliment de les resolucions internacionals
suscrites. És el cas de la defensa dels drets humans. La Declaració
Universal va ser adoptada en 1948, quan l'ONU estava formada
únicament per 58 Estats i no s'havia produït encara la
descolonització d'Àfrica i Àsia. En 1968 la Proclamació de Teheran va
posar les coses en el seu lloc a l'afirmar que "com els drets i les
llibertats fonamentals són indivisibles, la realització dels drets
civils i polítics sense el gaudi dels econòmics, socials i culturals
resulta impossible". El 1986 aquesta Proclamació va ser sancionada
per l'ONU amb el vot en contra dels EEUU i l'abstenció de tots els
països que componien aleshores la UE, inclòs l'Estat espanyol. Per
tant, aquesta ha de ser una de les principals línies de pressió cap a
la UE, que ha fet cas omís de la mateixa amb motiu de la signatura
del tractat de Maastricht, on es lliga la cooperació al
desenvolupament amb el "dret d'ingerència" exigint "clàusules
democràtiques" en la pràctica totalitat dels acords que se signen des
d'aleshores.

Hem d'acabar amb el pensament únic i parar l'ofensiva ideològica que
sofrim. Occident va conquerir el món no per la superioritat dels seus
valors, idees o religió sinó per la seva superioritat en l'aplicació
de la violència organitzada. Pretendre que els pobles de tot el món
han de comprometre's amb els valors occidentals de democràcia, mercat
lliure, drets humans, individualisme o imperi de la llei és fer el
joc precisament als governs de la UE-EEUU als quals es pretén
combatre perquè ens fa còmplices de la hipocresia, de la doble
rasadora, de la divisió entre els drets formals mai realitzats i les
obligacions reals que són la norma de qui defensen aquestes
pretensions universalistes del capitalisme. No fa falta posar
exemples com la constant agressió a L'Iraq o la constant vista grossa
cap a la repressió d'Israel contra els palestins i l'ocupació del seu
territori; la llibertat de comerç que es preconitza a nivell mundial
o les subvencions a l'agricultura i a la ramaderia occidentals. Hem
d'acabar amb el discurs eurocéntric/etnocéntric.

En aquest context se situa la citada cimera. Espanya, que en la UE té
dret a veto pel que fa a Amèrica Llatina, pretén demostrar la seva
influència sobre els mercats i dirigents llatinoamericans i
augmentar-la. En l'agenda s'inclou des de la tan en voga lluita
contra el terrorisme fins els drets humans, el deute etern, el medi
ambient, la reforma de l'ONU, la corrupció, el narcotràfic o el crim
organitzat. També pretén crear una Assemblea Parlamentària
Trasatlàntica, que es constituiria després d'imposar una Carta
Eurollatinoamericana per la Pau en la qual es donaria suport la
lògica d'intervenció militar nord-americana.

La resposta política en la qual estem treballant pretén mostrar
l'Amèrica Llatina que no es veu des de les moquetes del poder.
Amèrica Llatina continua demostrant la seva capacitat per a crear
noves alternatives i formes d'enfrontar-se al pensament únic i el
neoliberalisme. No es tracta de realitzar una "contracimera" que es
limiti a mostrar i lamentar la situació o que sigui una fi en si
mateix.

Enfront de l'Assemblea Parlamentària Trasatlàntica  plantejem el
Fòrum Social Trasatlàntic que tindria com objectius: 
· Denunciar la desestructuració social i el fracàs de l'aplicació
dels dogmes neoliberals. 
· Intercanviar experiències entre els col·lectius de base. 
· Crear espais de debat i treball col·lectiu que serveixin a les
lluites dels pobles contra en la Globalització del Capitalisme
Salvatge i el Pensament Únic. 
· Mostrar, difondre l'enorme riquesa de lluites i resistències
col·lectives (L’insurgència colombiana, els zapatistes en Xiapes, la
revolució bolivariana a Veneçuela, el moviment contra la base i per
la independència de Vieques, els piqueteros a Argentina, la revolució
cubana, els moviments indígenes, l'ocupació de terres a Brasil, les
audiències públiques, la universitat popular, el moviment estudiantil
de la UNAM a Mèxic, els moviments populars a Centreamèrica,
Portoalegre, Sao Paolo...).

Quant als aspectes formals de la resposta política no es tanca el
debat. L'espai resta obert de forma propositiva, de cap manera
excloent. A més de les formes mes tradicionals de denúncia i protesta
com les xerrades-debats i la concentració o manifestació proposem:
· Taules obertes entre col·lectius d'ambdós costats de l'Atlàntic.
Mes allà de les xerrades formals afavorir els processos de diàleg i
intercanvi d'experiències entre els col·lectius que lluiten tant a
Europa com a Llatinoamèrica. 
· Realització d'una Audiència Pública temàtica (Per exemple:
repressió). L'audiència pública és un espai obert en la zona
d'aclarida de Colòmbia en la qual tots/es poden expressar-se i que el
govern té l'obligació de retransmetre. La idea seria convocar
l'Audiència en un espai públic i donar-li la difusió que puguem. 
· Escenificació d'una Assemblea de l'ONU i el Consell de seguretat.
En la línia de les accions de denúncia pública implementades en els 7
dies de lluita social. Creiem que cal denunciar el paper que juga
l'ONU i el seu Consell de Seguretat, el funcionament antidemocràtic
del consell de seguretat i la doble rasadora existent amb les seves
resolucions. 
· Judici popular, denúncia pública o/i boicot a multinacionals
europees/espanyoles implicades mes directament en la imposició del
model neoliberal a Amèrica Llatina. BP que ha finançat el
paramilitarisme a Colòmbia com està documentat en el propi Parlament
Europeu. Assenyalar també el paper que en general compleixen les
empreses petrolíferes o elèctriques amb el desplaçament de la
població local com Repsol-Ypf o Endesa i el paper globalitzador i
privatizador d'empreses com Aerolínies Argentines o Telefònica. 
· Activitats culturals.

Des del nostre punt de vista la realització d'un Fòrum Social
Trasatlàntic a Madrid, i la seva preparació, podria suposar un pas
més en l'articulació i el coneixement mutu entre les diferents
realitats, experiències i lluites "locals" que tenen lloc tant a
Llatinoamèrica com Europa. Encara que la globalització s'imposa mes
cruelment en els països de la perifèria que en els del centre el
model és el mateix. La privatització del dret a l'educació o la
salut, la deterioració de les relacions laborals… les agressions són
similars. Les semblances es tornen tràgiques quan recordem
l'assassinat de Carlo Giuliani a les mans de la Policia italiana en
el marc de les protestes contra la globalització i el G8 i el mes
recent de Carlos Geovanny a les mans de la Policia colombiana quan
protestava contra la globalització i la Guerra. Ambdós han de
romandre en el record col·lectiu del moviment contra la
globalització.

Volem reforçar la relació entre el moviment antiglobalització
d'ambdós costats de l'Atlàntic donant suport la Trobada Hemisfèrica
de Lluita contra el ALCA i les propostes amb les quals s'engega una
coordinació continental. Especialment donem suport i vam proposar la
participació en el Segon Fòrum Social Mundial de Porto Alegre, la X
Trobada del Fòrum de Sao Paulo i la Segona Trobada Internacional de
Solidaritat i per la Pau a Colòmbia i Amèrica Llatina. Vam recollir
la proposta de declarar el 28 de març Dia de Lluita per la Defensa de
l'Educació Pública i contra el ALCA i del dia 17 d'Abril com dia de
la lluita camperola. Donem suport, també, la proposta de plebiscit
popular contra el ALCA que s'impulsarà a escala continental.

Veiem positiu i il·lusionant, generar un espai puntual de trobada
entre les múltiples propostes d'acció política, iniciatives socials
i/o econòmiques, que mitjançant els principis de la cooperació,
l'horitzontalitat i el suport mutu, es comprometen amb la recerca
d'una transformació real de les relacions entre qui exerceixen el
poder i qui ho pateixen, construint en el seu que fer quotidià una
alternativa que desafia i qüestiona el caràcter violent, concentrador
i excloent del model de desenvolupament que les élits integrades
compromeses amb la globalització capitalistes, tracten d'imposar amb
la seva lògica inhumana, a la resta de la humanitat. Per això també
ens vam plantejar la necessitat que aquest espai d'intervenció s'obri
i s'assumeixi com un procés dinàmic en construcció permanent, i es
treballi no només cap a dintre dels moviments socials i polítics, si
no també cap a les gents que viuen en les nostres ciutats, en els
nostres barris.

Promoure la participació de molts/es serà possible si es veuen
reflectits en els continguts de la nostra iniciativa; tant en els
problemes als quals plantem cara com a les possibles solucions, o
formes d'enfrontar-los. És a dir no volem mostrar els problemes des
d'una suposada llunyania, volem dotar-nos de la capacitat real de
transformar "consciències" i pràctiques.

El Fòrum no pretén autolimitarse a l'espai temporal que se celebri la
cimera de Caps d'Estat d'Amèrica Llatina i UE, per contra el
plantejament és protegir socialment el Fòrum amb actes, tallers,
accions(...) durant tota la fase prèvia a la Cimera oficial.

forosocial@nodo50.org
www.nodo50.org/forosocial/


CRIDA PER A L'ACCIÓ

Un fantasma recorre el Planeta. De Seattle a Buenos Aires, de Jenín a
Xiapes, de Gènova a Vieques, de Seül a Guatemala, cap racó del món
queda fora del seu territori. Fam, Guerra, Pesta i Mort: Els quatre
genets cavalquen deixant un rastre de nens morts d'inanició, de
guerra infinita i bombardejos duradors, d'epidèmies letals de
malalties curables... Cap racó del món quieta fora, tampoc, de les
resistències als quatre genets de l'Apocalipsi capitalista. Ni tan
sols Madrid.

Madrid, on els pròxims 17 i 18 de maig es reuniran els Caps d'Estat i
de Govern europeus, llatinoamericans i caribenys per a celebrar la
bona marxa dels seus negocis multinacionals i de la seva economia
global, per a recompensar als “líders” de l'altre costat de
l'Atlàntic submisos i castigar als independents. Per a festejar els
beneficis de l'economia neoliberal que des del centre s'imposa a la
perifèria: els beneficis que s'embutxaquen Telefònica, Deutsche
Telekom, Repsol, BP, Endesa, Gas Natural, BBVA, BSCH.

Les conseqüències socials d'aquestes polítiques les patim en carn i
ment pròpies els pobles d'Europa i Amèrica Llatina. Les sofreixen en
carn pròpia els miners asturians i bolivians, els universitaris
d'aquí i de Centreamèrica, els camperols, els indígenes, les
sofreixen a Argentina... on els programes d'ajustament estructural
del FMI i del Banc Mundial han condemnat a la pobresa a la immensa
majoria de la població; on el Poble ha vist com és aixafat pel pes
d'un deute extern contret pels seus corruptes governs, alguns d'ells
militars; on el poble pren el carrer per a recuperar el que és seu.
Bé coneixen les conseqüències tots/es els/les  llatinoamericans/es,
que continuant els mes de 500 anys de lluita i resistència negra,
indígena i popular, quotidianament es mobilitzen en tot el continent
contra el ALCA, com els indígenes xiapanecs que es van aixecar en
armes fa set anys el dia que obstaculitza en vigor el Tractat de
Lliure Comerç. Les ments sofreixen la imposició dels valors, els
conceptes, la realitat globalitzada de l'imperi a través de les grans
Agències d'Informació..

En un món en el qual es globalitza la guerra i la desigualtat en
comptes de la justícia i els drets, la despesa militar i policial
augmenta al mateix ritme que la pobresa. La repressió està a l'ordre
del dia. Els atemptats del 11 de Setembre són la justificació
perfecta per a l'escalada repressiva: "Si Bush o Prodi haguessin
proposat un acord sobre els drets humans després de l'atemptat de les
torres bessones, ara estarien, segurament, en un psiquiàtric"
(Exministre d'Interior del Govern espanyol).
	
De la paraula al fet hi ha poc poca distància quan es tracta de
protegir la mà que et dóna per a menjar. Ja han demostrat repetides
vegades el que els importen els Drets Humans. Goteburg, Bogotà,
Gènova, Sucumbios, Buenos Aires... que la Policia dispari a matar
contra manifestants desarmats no és una novetat, però tampoc quelcom
exclusiu del passat.
	
La voluntat dels pobles espanta als seus victimaris,  qui fonamenten
els seus privilegis en el saqueig de les majories socials.
L'experiència històrica de Cuba o Veneçuela són enemics a abatre per
l'imperialisme. Si alguna cosa no poden ser els pobles sota la
dominació capitalista és amos de la seva pròpia destinació.
	
Qui tenen por a perdre els seus privilegis, tenen pànic a la paraula,
per força de la raó (enfront de la raó de la força). Per això a
Colòmbia han trencat els diàlegs del procés de Pau que desenvolupaven
el govern i les FARC-EP. Per que en la seva Agenda Comuna incloïa
tractar les causes estructurals del conflicte polític social i armat.
Causes que són aprofundides amb l'aplicació dels dogmes neoliberals
pròpies del que ara vam cridar globalització i que en la regió
s'imposa amb el Pla Colòmbia i la Iniciativa Regional Andina. Plans
de mort que augmenten la utilització de les bandes paramilitars i el
terrorisme d'Estat. Per això volen normalitzar un estat d'excepció
global, amb tribunals militars que jutgen a civils, amb legislacions
que consideren terrorista a tota forma de dissidència, amb forces
policials, com la Europol, alienes a qualsevol control.
	
Enfront d'ells: nosaltres, les/els que seguim creient en la justícia
i la llibertat, en la solidaritat entre els pobles, entesa com
cooperació entre iguals, qui creiem que altre món és possible. Ho
volem tot, i ho volem ja: Madrid es nega a ser quadra i posada de tan
indesitjables genets.
	
Seguint l'exemple de la dignitat rebel dels indígenes en lluita per
un món on cabin molts mons, on totes les cultures siguin per a tots,
coneixent-se i respectant-se, on el coneixement no sigui una
mercaderia; de totes les dones que lluiten contra el patriarcat en
tot el món; dels camperols que lluiten per la terra, que ocupen les
terres, que arrenquen sembrats Transgènics, defensant la vida i la
mare terra; dels presos/es politics/es segueixen lluitant des de les
presons; dels cocaleros en resistència... amb les/els
desapareguts/des sempre en la memòria col·lectiva cridem als pobles
europeus, llatinoamericans i caribenys un dia d'acció global contra
el neoliberalisme el pròxim 18 de maig coincidint amb l'II Cim de
Caps d'Estat de la Unió Europea i Amèrica Llatina i Carib. 
	
Cridem  a totes les lluites, d'aquí i d'allà, a convergir aquest dia
per a aigualir-los la festa. Per a parar els seus cavalls i els seus
tancs. Perquè la nostra veu sigui escoltat una vegada mes. Amb
mobilitzacions en totes les ciutats germanes i amb bloquejos al cim
de Madrid. Avui com ahir el poble de Madrid crida:
¡¡NO PASARÀN!!


DIVENDRES 17.
19h RECLAMA EL CARRER (METROPOLI), Pza. Jacinto Benavente, Madrid

DISSABTE 18 DIA D'ACCIÓ GLOBAL CONTRA EL CAPITAL
10h  MARXA CONTRA LA CIMERA, inici Metro Ciudad Lineal 

DIUMENGE 19 
12h MANIFESTACIÓ CONTRA LA GLOBALITZACIÓ CAPITALISTA I LA REPRESSIÓ
ATOCHA -> CIBELES -> PLAZA DE ESPAÑA

**********************************************************


JORNADES LLIBERTÀRIES 1 A 7 DE JULIOL 2002, BARCELONA

Les Jornades Llibertàries de Juliol de 1977 a Barcelona van
significar un esclat ampli d'energies, registres i idees projectades
a la societat, en les quals el moviment llibertàri tractava de
sintetitzar passat, present i futur, i proposar i estimular mètodes i
respostes socials des de la llibertat i la vida, per a proposar i
confrontar a una transició política pactada prèviament, que només ell
moviment llibertàri com conjunt, va saber preveure i veure en el seu
calat restrictiu, i anticipar-se amb respostes àmplies i diverses,
però des d'un mínim esperit de rebel·lia al pes onerós dels pactes
per les forces polítiques del vell i nou règim.
	
Aquestes Jornades Llibertàries vistes des del temps (25 anys) són el
punt àlgid del pensament i la influència llibertària una vegada
caiguda la dictadura.
	
En elles l'entusiasme i l'esperança es donaren la mà amb les
respostes socials, culturals i vitals als moments que es viuen, no
estan exemptes del rigor i contingut dels temes més concrets dels
éssers humans, d'organitzar anímicament els distints fronts socials.
Així, des de l'entusiasme, però també lucidesa es donaren
enfocaments, visions i respostes, que des de la diversitat de
plantejaments, per l'homogeni en la recerca, es converteix en
l'intent més aconseguit dels llibertàris, de donar resposta a un
temps concret, des de l'àmplia base del seu passat.
	
Avui quan la major part dels governants occidentals donen per fet que
no existeix altre sistema més que la democràcia, aquesta democràcia
parcial que recorre al ciutadà cada quatre anys per a demanar-li el
vot, per a tot seguit desentendre's i limitar-se a gestionar els
interessos del capital.
	
Quan aquests mateixos "demòcrates" en nom de la panacea democràtica
ens pretenen imposar un món globalitzador a partir de la plusvàlua
desenfrenada del treball i sobretot per l'especulació de les
multinacionals que contínuament espolien tots els racons del planeta.
	S'obliden en tot moment de la fraternització dels pobles com únic
acte d'enteniment i suport mutu entre les persones, com factor
indiscutible d'Universalitat allí on fos.
	
Davant aquesta disjuntiva potser seria bé recordar aquella frase tan
en voga fa ara 25 anys que deia: "que parin el món que jo em baixo".
	
Els éssers humans no estan fets per a viure en la vorágine del
desenfrenament especulatiu que irromp en la vida dels éssers vius
perquè siguin submisos i productors, com diria Bakunin: "Tot quant
viu, existeix, vegeta i fins i tot tot quant subsisteix ha de ser
lliure, ha d'arribar a tenir consciència de si mateix ... El nostre
objectiu consisteix en la Llibertat i l'Amor absolut". Tots els
moments, poden ser bons moments, i aquest, l'avui, no ha de ser res
menyspreable per a si cap, una vegada més, parar-se a reflexionar en
el camp de les idees, d'aquests vint-i-cinc últims anys del moviment
llibertàri en aquest racó del planeta, on sens dubte es va passar de
l'eufòria al desencantament i posterior deixadesa de les idees
llibertàries. Podem ser conscients de les nostres limitacions però
això no ens ha de fer deixar de banda els nostres criteris a l'hora
d'entendre la vida que en definitiva no són més que les raons de la
nostra existència. 
	
Per això i en ocasió de recordar "Les Jornades Llibertàries del 77 a
Barcelona" creiem que aquest és un bon moment per a reprendre el
debat, que ens permeti analitzar tot allò que concerneix a la vida,
amb ironia si es vol, però sobretot amb profunditat i disposats a
reprendre el significat de les paraules.
	
Per això, 25 anys després reprenem l’efeméride de les Jornades
Llibertàries amb una visió crítica i oberta que ens permeti enllaçar
l'ahir amb l'avui.
	
Amb això, vam convidar a totes les noves generacions i col·lectius
que estan en la recerca d'un món més just per la Llibertat, a
participar al costat de tots aquells que recordem el pensament i
l'energia d'aquelles Jornades Llibertàries.
	
En definitiva a tots aquells que segueixen i seguim pensant i sentint
"que hi ha un món nou en els nostres cors".

PROPOSTA DE CONVOCATÒRIA DE JORNADES LLIBERTÀRIES A BARCELONA 
1 A 7 DE JULIOL DEL 2002
(propostes obertes i discutibles de taules de debat fins finals de
maig)

Dilluns 1: Inauguració de les Jornades Llibertàries. 
Dimarts 2: La cultura de l'oci, resposta llibertària a una societat
uniformada. 
Dimecres 3: Repressió (violència, presons, psiquiatria,...). 
Dijous 4: Món del treball. Estratègies anarquistes en el món del
treball. 
Divendres 5: Municipis Lliures. Actuacions poètico-musicals. 
Dissabte 6: Mitjans de comunicació. Immigració. Festa amb música en
directe. 
Domingo 7: Valoració i clausura de les jornades. 
Exposició gràfica sobre l'any 1977 
Passi de documentals visuals de l'època.

	
En cas que la programació de les activitats així ho demandés es
podria pensar a utilitzar altres espais per a activitats
complementàries als actes centrals realitzats en el Espai Obert.
	
Tots els grups o persones interessades en aquestes Jornades
Llibertaries poden posar-se en contacte amb
jornadesllibertaries@yahoo.es o per telèfon 93 443 04 69 (de 18 a
22h) amb la finalitat de poder desenvolupar un programa d'activitats
en el qual ens sentim tots partícips de les mateixes.

Inicialment convoquen: Ateneu Llibertari Poble Sec, Ateneu del Xino,
Ateneu Enciclopèdic Popular, Fundació d'Estudis Llibertaris i
Anarcosindicalistes, Fundació Salvador Seguí, Centre d'Estudis i
Documentació Antiautoritari i Llibertari, Revista Polémica i Llavor
d'Anarquía.


************************************************
************************************************

Confederació General del Treball(CGT)  

Realitzat per CGT Reus: baixc-p@cgt.es

Si no desitjes rebre el butlletí, avisan’s.


__________________________________________________
Do You Yahoo!?
Everything you'll ever need on one web page
from News and Sport to Email and Music Charts
http://uk.my.yahoo.com