14 d’octubre, plaça Osca: Assemblea de BCN

Posted on | Octubre 11, 2010 | Comments Off

El Moviment del 25 va sorgir de l’Assemblea de Barcelona, com una forma de fer extensible la vaga a aquells i aquelles que no podíem fer vaga.

flyer_convocatoria

A l’assemblea del dia 15 a Plaça Universitat, l’Assemblea de Barcelona va convocar per aquest dijous 14 una trobada de valoració. Necessària per trobar-nos els còmplices, per pensar com continuem, per tornar a trobar-nos al carrer.

assemblea de barcelona

La nostra vaga no cap en un sol dia

Category: Assemblea, Assemblees de barri - Info i Vaga, General

Crònica 2 d’Octubre

Posted on | Octubre 11, 2010 | Comments Off

El passat 2 d’octubre a les 17:00 ens vam trobar a Plaça Catalunya desenes de persones disposades a no donar per tancat l’espai polític obert a la ciutat amb l’expropiació del Banc de Descrèdit per part del Moviment del 25. Com era d’esperar després de tants dies de pressió, desinformació i alarma mediàtica (que no social), la zona era infestada de policia a tort i a dret, uniformada o disfressada, motoritzada o a peu. Els agents de paisà (hom diria “secretes” si no fos perquè de cap manera passaven desapercebuts: pinganillo, males maneres, prepotència, etc.), després de realitzar unes quantes identificacions intimidatòries (sobretot a aquells que més els semblaven anar “vestits per a matar” i a aquells que dinamitzaven la trobada), i a la vista de que, un cop més, la trobada es preveia pacífica, van consentir en deixar-nos exercir en pau el nostre dret inalienable de poder parlar.

Aquest és l’escrit que es va llegir al començament de l’acte:

Companyes…

Avui ens retrobem aquí un grup de persones absolutament heterogeni però que, com a mínim, tenim una cosa en comú: totes hem format part d’aquest privilegiat moment col·lectiu que ha estat l’ocupació de l’antic banc de crèdit espanyol i el moviment del 25 de Setembre.

I ens retrobem perquè així ho vam voler aleshores.
Perquè des del començament vam estar d’acord en què allò que havia possibilitat l’Assemblea de Barcelona i que es concretava en el Moviment del 25 anava molt més enllà del 29-S.
Perquè per primera vegada en molt de temps vam deixar de sentir-nos soles. Vam poder veure’ns les cares i escoltar-nos les veus, vam poder compartir il·lusions i neguits, teixir complicitats i proposar noves pràctiques que responguessin a necessitats col·lectives concretes.

Els centenars de persones que érem a l’assemblea del diumenge 26, i en les que van seguir, no podem sortir de la nostra perplexitat. Som gent de diferents edats, de diferents generacions, de diferents procedències i tradicions, de processos de politització molt desiguals, amb necessitats i realitats increïblement dispars. Formem, certament, un col·lectiu gairebé inclassificable. I justament per això no podem de cap manera entendre el procés de criminalització al que s’està sometent aquest moviment que sentim tan nostre, tot i que amb prou feines som encara capaços de verbalitzar-lo.

L’espai, ja us en haureu adonat, no és el mateix.
Però, de fet, tant hi fa.
Moltes de nosaltres, després del 29, amb la pèrdua del l’espai, vam sentir una penosa sensació d’orfandat, d’abandó, de confusió, de noves temporades de soledat.
Fins que hem entès que el que es va obrir a la ciutat amb l’expropiació del banc no era un espai físic. Era un espai polític, un espai social. L’espai que es va obrir a la ciutat érem nosaltres, les que avui som aquí, les que volem viure, les que volem entendre allò que ens envolta i estar connectades a la nostra època i al moment en què vivim. Les que no volem estar soles mai més.

Per això ens retrobem aquí a la Plaça de Catalunya.
Per dir amb veu ferma que no ens sentim culpables de res i que volem seguir endavant amb allò que hem engegat. Que volem seguir compartint les nostres emocions i el nostre malestar. Que volem donar continuïtat a les comissions de treball que van sortir al banc: vivenda, migració, art per a la transformació, solidaritat intergeneracional, alimentació, transport, gènere. Comissions que ja han començat a caminar, i a les que cal veure com es dóna continuïtat i de quina manera poden articular-se amb el treball que ja es fa a les Assemblees de Barri i a l’Assemblea de Barcelona.
Aquest espai d’avui té, sobretot, com a objectiu, recuperar aquesta dinàmica propositiva que ja és imparable. Té com a objectiu no perdre l’embranzida i tornar-nos a connectar.

Per tant: ben retrobades!

La trobada va durar gairebé una hora i mitja. Es va habilitar un espai paral·lel per a que els nens i nenes presents poguessin esbargir-se (pintura i un mural a terra). Els participants vam compartir el nostre malestar pel tracte que els mitjans de comunicació estaven donant a l’ocupació del banc i de les manifestacions del 29; hi havia en totes el desig intens de continuar amb el que s’havia començat, de fer créixer la lluita; el fet d’ésser allà tres dies després, i malgrat la pressió política i policial, va ésser interpretat col·lectivament com una presa de paraula, com una victòria contra la por; algunes propostes van aventurar que potser fóra bona idea seguir retrobant-nos a l’aire lliure, davant l’espai desallotjat, per que el moviment romangués visible, però la proposta va generar dubtes, sobretot logístics; vam recollir les dades de tothom i les temàtiques que volíem continuar treballant (en connexió amb les comissions de treball creades dins el Banc); algú va assumir la responsabilitat de connectar cadascuna de les que havia deixat les dades amb el seu barri i amb les seves comissions; i ens vam emplaçar a retrobar-nos a les assemblees de barri i el 14 d’octubre a la plaça Osca.

Vam tancar l’acte escrivint al mural de terra les emocions i idees que responguessin, per nosaltres, a la pregunta “Quina ha estat la teva vaga?”. I vam deixar el mural estès a terra, amb la pàgina web i l’adreça de correu electrònic, perquè tothom que hi passés aquella tarda sabés que encara hi érem, i que juntes ho podríem tot.

Category: General

Manifest de 100 professors i professores de les universitats catalanes

Posted on | Octubre 8, 2010 | Comments Off

DIGUEM PROU A LA CRIMINALITZACIÓ DELS MOVIMENTS SOCIALS!

Les i els sotasignants, professores i professors de les universitats catalanes, denunciem l’actual política de criminalització dels moviments socials per part de la gran majoria de mitjans de comunicació del nostre país i de molts responsables polítics de les institucions que el governen.

S’ignora, s’amaga, es desinforma i mai es dialoga amb el ventall de propostes i alternatives que des d’aquests moviments socials s’estan fent arreu, per transformar i donar noves opcions de vida en societat. Focalitzar en certs episodis violents, sense ni tant sols escoltar la contesta i la veu dels moviments socials a qui s’ataca és directament criminalitzar-los; construir el cap de turc i desviar l’atenció ciutadana dels conflictes reals en els què estem immersos més que mai a la nostra societat: l’atur, la pobresa i l’exclusió social, la desigualtat creixent entre grups, la retallada constant dels drets socials, l’afebliment de les reivindicacions del moviment obrer organitzat, el racisme i la xenofòbia, la corrupció política i la seva impunitat, la violència contra les dones, la duresa i la severitat del control penal contra els més vulnerables, l’índex creixent d’empresonaments, detencions, sancions…Espiral de violència estructural en augment. Una societat vertaderament democràtica, que ha de respectar plenament el dret a dissentir i a discrepar, no s’ho pot permetre.

Diguem prou!

Catalunya ha estat, és i volem que sigui una societat d’acollida i d’aixopluc a la diversitat de tota mena, a la diferència de color, de sexe, d’opinió i també de revolta. Benvinguda sigui.

Diguem prou a la invenció mediàtica que etiqueta d’antisistema als moviments socials. Els moviments socials es revolten, lluiten i proposen que un altre món és possible.

Diguem prou a la criminalització dels moviments socials!

forges

LLISTAT DE PERSONES SOTASIGNANTS
1.Albert Sales (Universitat Pompeu Fabra) 2.Alejandro Andreassi Cieri (Universitat Autònoma de Barcelona) 3.Alessandra Caporale (Universitat Oberta de Catalunya) 4.Ana Isabel Garay Uriarte (Universitat Autònoma de Barcelona) 5.Ana Collado Sevilla (Universitat de Barcelona) 6.Àngel Cebollada Frontera (Universitat Autònoma de Barcelona) 7.Anna Camps Mundó (Universitat Autònoma de Barcelona) 8.Antonio Giménez Merino (Universitat de Barcelona) 9.Antonio Madrid (Universitat de Barcelona) 10.Apen Ruiz (Universitat Oberta de Catalunya) 11.Arcadi Oliveres (Universitat Autònoma de Barcelona) 12. Aurora Leal (Universitat Autònoma de Barcelona) 13.Barbara Biglia (Universitat Rovira i Virgili) 14.Bernat Muniesa Brito (Universitat de Barcelona) 15.Blanca Callén (Universitat Autònoma de Barcelona) 16.Carles Feixa Pampols (Universitat de Lleida) 17.Carmen Azcárate (Universitat Autònoma de Barcelona)18.Carolina Puga (Universitat de Barcelona) 19.Clara Camps Calvet (Universitat de Barcelona) 20.Conchi San Martín (Universitat de Barcelona) 21.Daniel Raventós (Universitat de Barcelona) 22.Daniel Turón (Universitat Oberta de Catalunya) 23.Dídac Sánchez-Costa (Universitat Oberta de Catalunya) 24.Dino Di Nella (Universitat de Barcelona) 25.Eduard Vinyamata (Universitat Oberta de Catalunya) 26.Elisabet Almeda Samaranch (Universitat de Barcelona) 27.Encarna Bodelón González (Universitat Autònoma de Barcelona) 28.Esteve Espelt (Universitat de Barcelona) 29.Fabià Díaz-Cortés (Universitat Autònoma de Barcelona) 30.Fèlix Balanzó Guerendiain (Universitat Autònoma de Barcelona) 31.Ferran Cortes Izquierdo (Universitat de Barcelona) 32.Ferran Izquierdo Brichs (Universitat Autònoma de Barcelona) 33.Francesc Espinet (Universitat Autònoma de Barcelona) 34.Francisco Fernández Buey (Universitat Pompeu Fabra) 35.Gerard Pla Cadafalch (Llotja, Escola superior d’arts i disseny) 36.Gerardo Pisarello (Universitat de Barcelona) 37.Ignasi Pons i Anton (Universitat de Barcelona) 38.Iker Puente Vigiola (Universitat Autònoma de Barcelona) 39.Isabel Gómez Alemany (Universitat Autònoma de Barcelona) 40.Jaume Botey Vallès (Universitat Autònoma de Barcelona) 41.Joaquim Sempere (Universitat de Barcelona) 42.Joan Benach (Universitat Pompeu Fabra) 43.Joan Pujol Tarrés (Universitat Autònoma de Barcelona) 44.Joana Conill Amelivia (Universitat Pompeu Fabra) 45.Joel Feliu (Universitat Autònoma de Barcelona) 46.Jordi Ibáñez Fanés (Universitat Pompeu Fabra) 47.Jordi Mir Garcia (Universitat Pompeu Fabra) 48.José Adelantado (Universitat Autònoma de Barcelona) 49.José Luis Gordillo Ferré (Universitat de Barcelona) 50.José Luis Lalueza (Universitat Autònoma de Barcelona) 51.Josep Canals Sala (Universitat de Barcelona) 52.Josep Maria Antentas (Universitat Autònoma de Barcelona) 53.Josep Mª Fericgla (Universitat de Barcelona) 54.Josep Fontana (Universitat Pompeu Fabra) 55.Juan-Ramón Capella (Universitat de Barcelona) 56.Lourdes Beneria (Universitat de Barcelona) 57.Manuel Aguilar Hendrickson (Universitat de Barcelona) 58.Manuel Castells Oliván (Universitat Oberta de Catalunya) 59.Manuel Delgado Ruiz (Universitat de Barcelona) 60.Marc Sanjaume i Calvet (Universitat Pompeu Fabra) 61.Ma.Inés Massot Lafón (Universitat de Barcelona) 62.Marcel Pie Barba (Universitat de Barcelona) 63.Mar Morón Velasco (Universitat Autònoma de Barcelona) 64.Margot Pujal Llombart (Universitat Autònoma de Barcelona) 65.María Jesús Izquierdo (Universitat Autònoma de Barcelona) 66.María José González Madrid (Universitat de Barcelona) 67.Marta Llobet (Universitat de Barcelona) 68.Marta Utset Canal (Universitat Autònoma de Barcelona) 69.Martí López Andreu (Universitat Autònoma de Barcelona) 70.Martin Rodrigo y Alharilla (Universitat Pompeu Fabra) 71.Mercè Izquierdo (Universitat Autònoma de Barcelona) 72.Miguel Angel Sahagún Padilla (Universitat Autònoma de Barcelona) 73.Miguel Candioti (Universitat Pompeu Fabra) 74.Miquel Izard (Universitat de Barcelona) 75.Miriam Sol Torelló (Universitat Oberta de Catalunya) 76.Natalia Ribas Mateos (Universitat de Barcelona) 77.Natalia Rosetti Maffioli (Universitat Autònoma de Barcelona) 78.Núria Vergés Bosch (Universitat de Barcelona) 79.Pep Garcia-Borés i Espí (Universitat de Barcelona) 80.Pere Solà Gussinyer (Universitat Autònoma de Barcelona) 81.Pilar Albertín (Universitat de Girona) 82.Rafael Merino (Universitat Autònoma de Barcelona) 83.Raimundo Viejo Viñas (Universitat Pompeu Fabra) 84.Ramon Franquesa (Universitat de Barcelona) 85.Ricard Vinyes (Universitat de Barcelona) 86.Robert Tomàs Calvo (Universitat Autònoma de Barcelona) 87.Salvador Aguilar Solé (Universitat de Barcelona) 88.Salvador López Arnal (Universidad Nacional de Educación a Distancia) 89. Silvia Lannitelli Muscolo (Universitat de Barcelona) 90.Samuel-Lajeunesse (Universitat Autònoma de Barcelona) 91.Sònia Arribas (Universitat Pompeu Fabra) 92.Sònia Sánchez Busques (Universitat Autònoma de Barcelona) 93.Susana Narotzky (Universitat de Barcelona) 94.Tomás Herreros Sala (Universitat de Barcelona) 95.Tomàs de Montagut (Universitat Pompeu Fabra) 96.Xavier Domènech Sampere (Universitat Autònoma de Barcelona) 97.Xavier Ferrer Gallardo (Universitat Autònoma de Barcelona) 98.Xavier Oliveras González (Universitat Autònoma de Barcelona) 99.Víctor Jorquera (Universitat de Barcelona) I CENT 100.Verena Stolcke (Universitat Autònoma de Barcelona)

Category: General, suport_extern

La violencia es suya, sra. Assumpta Escarp

Posted on | Octubre 7, 2010 | Comments Off

Carta abierta a la concejala de seguridad del Ayuntamiento de Barcelona, de la Presidenta de la Liga SFC (Síndrome de la Fatiga Crónica, Fibromialgia y Sensibilidades Químicas Múltiples)

jinetes_del_apocalipsis
Barcelona, 7 de octubre del 2010

Estimada Sra Assumpta Escarp,

En El País de ayer, 6 de octubre del 2010, dicen que usted y su ayuntamiento quieren cerrar las webs que ustedes definen como anti-sistema (porque no comparten los mismos valores neoliberales que usted), pero lo que usted no se da cuenta es que la violencia peligrosa es la suya, Sra Escarp, la suya y la del Ajuntament, que pone como prioridad la producción de Barcelona-como-marca por encima de las necesidades de los ciudadanos y ciudadanas.

Esa violencia, ese imparable delirium-tremens de la ciudad-espectáculo que hacen ustedes con Barcelona (R.Tello 2009), es una producción del espacio para sus propios proyectos de transformación urbana “negando la voz y las acciones de los más débiles, de los otros, entre ellos especialmente las otras – mujeres” (R.Tello 2009). La violencia es lo que utilizan ustedes para convertir los espacios que quieren renovar en “espacios de miedo, un primer paso para justificar la necesidad de renovación” (R.Tello 2009).

Su violencia es una de esas estrategias bien conocidas que consiste en criminalizar y crear, entre la población, sentimientos y lenguaje contra los débiles y los creativos para luego poder llevar a cabo sus políticas (D.Harvey 2005) y sus proyectos lucrativos (ver La Doctrina del Shock de Noemi Klein, 2007). Esa violencia que el Ajuntament de Barcelona utiliza desde hace años para hacer de Barcelona una parquematización de los espacios cotidianos a través de “toda clase de subterfugios, coacciones e incluso violencia para expulsar los antiguos residentes y colocar ventajosamente en el mercado espacios cada vez más cotizados y más lucrativos” (N.Benach 2009).

Ustedes deciden qué hacer con la ciudad, cuál va a ser ese mega-desarrollo de Barcelona-marca-registrada (y fingen que nos piden nuestra participación como cuando se gastaron millones de euros en la pantomima de “preguntar” nuestra opinión sobre cómo reorganizar la Diagonal -afortunadamente, los ciudadanos no picaron el anzuelo), para seguir excluyendo a los jóvenes, inmigrantes, mujeres, discapacitados, ancianos, enfermos y parados, vendiendo, a través de la prensa, que las ideas que tienen usted y el Ajuntament son “sentido común”.

¿Quién les ha incitado a ustedes a tal violencia? ¿El Neoliberalismo, el oportunismo, el egoismo? ¡Eso sí que es un crimen!

Por si aún no entiende bien de qué violencia estoy hablando, Sra Escarp, deje que le dé más ejemplos:

* La violencia de tener a el 48% de los jóvenes sin trabajo (Eurostat, octubre 2010).

* La violencia del coste prohibitivo de la vivienda en Barcelona al mismo tiempo que hay edificios vacíos esperando a que suban más los precios.

* La violencia de las políticas de privatizar los espacios públicos (Xarxa Ciutat Vella 2009) y la privatización de los servicios públicos de la ciudad, como el del mantenimiento de los parques que ustedes han adjudicado a la compañía “Barcelona pel Medi Ambient” (más uso perverso de las palabras) y que está utilizando el herbicida más barato y más nocivo que existe, el famoso Roundup de la compañía Monsanto (famoso por su gran peligro para la salud humana) y así hacer que los parques de Barcelona, esos escasos espacios verdes, estén, efectivamente, verdes pero que no se puedan frecuentar por seres humanos, sobre todo no por niños, ancianos, embarazadas, mujeres y hombres en edad fértil, ni enfermos.

* La violencia de dar prioridad, no a las necesidades de los ciudadanos y ciudadanas, sino al rápido crecimiento del turismo (N.Benach 2009) y al turismo de congresos.

* La violencia de la inaccesibilidad de la ciudad a las personas con limitaciones físicas y cognitivas. Los transportes públicos siguen sin ser accesibles porque “un poco accesible” no es accesible. Mientras hayan estaciones de metro a las cuales sólo se puede acceder por escaleras, todo el sistema es inaccesible. Y los dos asientos reservados por autobús no refleja el alto porcentaje de ancianos, discapacitados y enfermos que necesitarían utilizar el transporte público. Para no entrar en detalles de la inaccesibilidad que aún demuestra la gran parte del mobiliario urbano para los que se desplazan en sillas de ruedas u otro transporte adaptado.

* La violencia es su falta de compromiso real con la salud de los enfermos por adicción a las drogas inyectadas. Digo “real” porque se hicieron algunos intentos de performance con algunas salas de inyección que realmente no son viables porque no están dónde se necesitan. Al mismo tiempo que ustedes desplazaron a los adictos por vía parenteral y otros consumidores primero a Can Tunis y luego destruyeron Can Tunis y las personas afectadas tuvieron que desplazarse por barrios lejanos lejos de los servicios necesarios pero, claro, lejos de los ojos de los ricos y de los turistas.

Y tantos ejemplos más.

Lo violento es que ustedes, los del Ajuntament de Barcelona nos han robado la ciudad a los ciudadanos y ciudadanas para producir un espacio, no para las necesidades de la mayoría de los que vivimos aquí, sino para sus propios proyectos neoliberales, los suyos y los de sus colaboradores nacionales e internacionales.

Eso sí que es un crimen.

Pero las ciudades están construidas por procesos sociales y su definición de un uso “correcto” del espacio no lo podrá imponer a todos los ciudadanos y ciudadanas.

Sinceramente,

Clara Valverde Gefaell
Presidenta
Liga SFC
(Síndrome de la Fatiga Crónica, Fibromialgia y Sensibilidades Químicas Múltiples)

www.ligasfc.org

Les negretes i la imatge són nostres (web)

Category: General, suport_extern