El joc de cartes del règim Bush
Els 52 dignataris americans més perillososFora dels Estats Units, no tenim una visió completa de l’administració Bush. Només algunes de les seves personalitats són conegudes a l’estranger. No obstant això, formen un equip coherent que condueix una “revolució neoconservadora” en completa ruptura amb la història i els valors del seu país.
En menys de tres anys, George W. Bush s’ha fet amb el poder amb la complicitat de la Cort Suprema, malgrat els sufragis dels electors; s’han suspès les principals disposicions de la Bill of Rights; s’ha posat en marxa un sistema de vigilància orwellià de cada ciutadà a favor de la USA Patriot Act; els militars estan autoritzats a intervenir en la vida política interior; s’ha constituït un aparell de propaganda interior; el país ha renunciat al dret del poble a disposar d’ell mateix i s’ha compromès en campanyes colonials a Afganistan i a Iraq; i tot rebutjant el protocol de Kyoto i la Cort Penal Internacional, exacerbant el proteccionisme duaner i ridiculitzant el Consell de Seguretat, ha qüestionat tots els sistemes de regulació internacionals. Ja no es tracta d’un simple canvi polític, sinó d’un nou règim.
El joc de cartes que us proposem és un eina pedagògica i alhora lúdica per traçar el panorama de l’equip que és al poder a Washington: el règim de Bush.
1 de maig de 2003
Qui hauria pogut pensar, a la fi del govern de Bill Clinton, que els Estats Units de sobte trencarien amb la seva tradició històrica de llibertat interior i de lluita contra el colonialisme a l’exterior? Tanmateix, sense esperar el resultat de l’escrutini, George W. Bush va ser designat president per una Cort Suprema dominada pels amics del seu pare. Posteriorment, traumatitzat pels atemptats de l’11 de setembre, el país va acceptar la suspensió de quatre de les principals disposicions de la Bill of Rights, mentre es va instal•lar un gegantesc aparell de control social i de propaganda interior. Finalment, l’administració Bush va prendre l’empresa de derrocar per la força els governs d’Afganistan, i després d’Iraq, sense les ordres de l’ONU.
Qui hauria pogut pensar, fa tres anys, que la deriva dels Estats Units posaria en joc tot el conjunt de les relacions internacionals? Malgrat tot, avui Washington intenta retirar tot el poder polític de l’ONU i disposar el món segons la seva única voluntat. Alemanya, Bèlgica, França i Luxemburg formen l’esbós d’una dissidència de l’OTAN i construeixen una Europa de defensa. Rússia i Xina han tornat a la cursa per l’armament.
Ha arribat el moment de preguntar-se per la naturalesa de la nova administració nord-americana. Abans de treure alguna conclusió sigui quina sigui, hem volgut ordenar el marc dels principals responsables del règim Bush.
Les 52 personalitats del règim Bush.
Per mofa, hem presentat les 52 personalitats sobre el model d’un joc de cartes comparable al que es va utilitzar pel Comandament central per estigmatitzar els dirigents del règim de Saddam Hussein. L’hem volgut usar com un mirall del seu precedent que ens va sorprendre per la seva vulgaritat i cinisme.
Reprenent les teories filosòfiques de Léo Strauss, Alan Bloom i Samuel Huntington, que serveixen de referència a aquesta administració, hem classificat les personalitats en quatre categories corresponents als colors de les cartes.
Piques (“Organització”), una casta de dirigents que es recolza en tres formes de poder:
Diamant (“Explotació”), el poder econòmic.
Trèvol (“Repressió”), el poder militar i policíac.
Cors (“Comunicació”), la superestructura ideològica.La lectura de les ressenyes bibliogràfiques, revelen la veritable naturalesa d’aquest equip, que podreu jutjar.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |