Indymedia La Plana: Centre de mitjans independent

Els responsables tècnics del Centre de Mitjans Independent de La Plana us volem informar del nou canvi de servidor i de gestor de continguts per millorar la qualitat tecnològica del projecte. Abans feiem servir DadaIMC, programari amb llicència GPL desenvolupat ara ja fa alguns anys però hem preferit migrar al nou gestor de continguts, Drupal, per la potència i versatibilitat que ofereix. Aquest gestor de contingut, que també té llicència lliure GPL, està en contínua evolució i gràcies a la gran comunitat de desenvolupadors, hackers i empreses que implementen mòduls nous cada dia, ofereix una eina verdaderament potent, segura i amb les característiques més actuals d'avui en dia. Altres projectes Indymedia també estan implementant els seus llocs web amb Drupal, i és que els moviments socials veiem al programari lliure una opció oberta, popular i ètica. Oberta perquè permet desenvolupar qualsevol programari a les llistes de correus de manera transparent parlant directament amb la resta de desenvolupadors; popular perquè ofereix una eina independent i democràtica a tots els moviments socials; i ètica perquè el programari lliure no pertany a cap multinacional o monopoli tecnològic per tant promou la innovació i la cooperació.

Amb el nou gestor de continguts disposeu del noticiari 'Newswire' a la columna dreta com abans, també podeu publicar vídeos o imatges diverses, també disposeu d'un calendari d'events on tothom podeu publicar convocatòries i altres característiques comuns amb l'anterior programari. Un altra opció que hi ha nova és que és pot entrar a la pàgina com laplana.indymedia.cat

L'origen del Primer de Maig com dia dels treballadors i les treballadores es remonta a 1886, quan en eixa mateixa data es produeix una vaga massiva de 340.000 treballadors i treballadores en Estats Units en demanda de la jornada de vuit hores. En Chicago 80.000 treballadors secunden l'aturada. El dilluns següent la policia dispara contra els vaguistes de la fàbrica de segadores McCornik, matant a sis d'ells. Les manifestacions de protesta del dia següent foren dissoltes per la policia. En la confusió del moment una bomba es llençada a les línies de la policia, matant immediatament a un d'ells i ferint-ne de gravetat a altres set. Les autoritats ràpidament acusen als anarquistes, qui eren part destacada del moviment per la jornada de les vuit hores en Chicago. Després d'un judici que va ser una farsa, amb un jurat compost per empresaris, els seus secretaris, i familiars del policia mort, es declara culpables a vuit anarquistes. Quatre d'ells moren penjats, altres tres van passar molts anys en la presó i un altre es suïcida abans de que s'execute la sentència.

Després es va demostrar que la bomba havia sigut llençada per un agitador de la policia, però des d'un principi era evident que l'objectiu del muntatge era culpabilitzar al moviment anarquista per desacreditar el moviment per la jornada de 8 hores. Degut a la protesta internacional, el primer de maig fou establert per la Federació del Treball Nord-americana com un dia internacional de solidaritat i protesta.

El condemnat a mort Adolf Fischer va declarar en el judici: “en totes les èpoques, quan la situació del poble ha arribat a un punt on una gran part es queixa de les injustícies existents, la classe posseïdora respon que les queixes no tenen fonament, i atribueix el descontent a la influència d'ambiciosos agitadors. La història es repeteix. Al llarg del temps els poderosos han cregut que que les idees de progrés s'abandonarien amb la supressió d'alguns agitadors; avui la burgesia creu detenir el moviment de les reivindicacions proletàries per el sacrifici d'alguns dels seus defensors . Però malgrat els obstacles que s'oposen el progrés pareguen insuperables, sempre han siguts vençuts i aquesta vegada no constituiran una excepció a la regla. Aquest veredicte és un cop mortal a la llibertat de premsa, a la llibertat de pensament, a la llibertat de paraula en aquest país. El poble en prendrà nota. Si m'han de penjar per professar idees anarquistes, per el meu amor a la llibertat, a la igualtat i a la fraternitat, aleshores no tinc res a objectar. Si la mort es la pena correlativa a la nostra fervorosa passió per la llibertat de l'espècie humana, aleshores, vos dic ben alt, disposeu de la meua vida”

enllaços relacionats:

• Jornades pel 1r de Maig
• Treball temporal a la provincia de Castelló
• 1r de Maig del Bloc Anticapitalista

La construcció ha sigut el gran motor econòmic d'aquesta economia en continu creiximent i constant depredació de l'entorn ecològic, humà i cultural com podem veure actualment en els Plans Urbanístics i Pla de Paisatge a la Tinença de Benifassà.

Basar el futur d'un poble en un sol sector productiu als dictats del capital i els mercats transnacionals és un gran error com es constata amargament en l'actualitat, on en les comarques de Castelló en tres mesos s'han produit tantes solicituds de suspensió de pagaments per part de les empreses com tot l'any passat.

Des d'aquest mitjà s'ha insistit constantment sobre la impunitat i la brutalitat amb que avança aquest model de creixement, especialment en sectors com la construcció: Pràctiques properes a l'esclavisme amb tràfic ilegal de ma d'obra relacionat amb Marina d'Or, les immenses sumes de diners que LUBASA va estafar fent frau fiscal, cosa que van suposar una comdemna a dos anys de pressó a Luís Batalla silenciada pels mitjans de comunicació, la contractació de "matons" per a apallissar i desallotjar als joves que havien fet de l'antiga granja del camí Roquetes el seu habitatge, les condicions laborals asfixiants, i totes les agresions al medi ambient. Ara a aquesta llista cal afegir el tràfic de drogues segons el departament d'estat dels Estats Units d'America (DEA).

Ara l'economia espanyola amb el paró en la construcció ha entrat en crisi i ho patirem els i les de sempre, les persones a qui ens destrueixen el medi ambient, a les que ens toca treballar per a les seues empreses amb les seues condicions, a les que ens toca sofrir la càrrega de les hipoteques per pagar el pis, a les presdones que ens acomiadaran per que han fet suspensió de pagaments etc. Però es tot el model el que ens sacseja i a nivell mundial. Nacions Unides (ONU) ja va advertir dels riscos "clars i presents" d'un estancament econòmic mundial, provocat, sobretot, per la crisi creditícia i la debilitat del dòlar. En el seu informe anual, 'Perspectives i Situació Econòmica Mundial 2008', l'organització estima que l'economia global creix només un 3,4% en 2008, percentatge menor que el de 2007 i que podria, fins i tot, caure fins al 1,6% si el clima fos encara més desfavorable.

Els mercats financers de tot el món viuen un moment de màxima incertesa, a causa de l'esclat de la bombolla immobiliària als EUA durant l'any 2007 i la crisi de les hipoteques subprime, a la que cal sumar la caiguda del dòlar i els desequilibris entre els països que han registrat un gran superàvit, com Xina, i els que han desenvolupat un gran dèficit, com els EUA. Amb aquest panorama, es podria parlar d'una gran crisi mundial?. Serem com sempre simplement públic en aquest espectacle o passarem a l'acció?.

L'alcalde d'Almassora diu que la contaminació existent a Almassora, el Grau i Castelló prové de l'oest, mentres que des de la Conselleria diuen que prové del Sàhara. Però, en el que sí es posen d'acord és en afirmar que aquesta no prové del Serrallo.

Tanmateix, i segons informació de la Conselleria de Medi Ambient, els alts nivells de contaminació de la zona d'Almassora, Castelló i el Grau (curiosament tots al voltant del Polígon del Serrallo) es donaven amb una pràctica absència de vents. Si mirem les dades de superació dels límits de PM10 i la direcció i velocitat dels vents, podem comprovar com és la pràctica absència de vent el que produeix una gran concentració de contaminants, sobre tot dels emesos en les zones més pròximes als mesuradors … és a dir: les atomitzadores i esmalteres de la zona oest, i les empreses del Serrallo: BP Oil, UBE i Iberdrola (empresa de la que el Sr. Alcalde es directiu).

La mala qualitat de l'aire en la comarca de la Plana, especialment en referència als nivells de PM10 (partícules grans en suspensió en l'aire que mesuren entre 2,5 i 10 micròmetres) és un fet documentat. Prendre mesures per disminuir la contaminació atmosfèrica no és sols una qüestió legal, és més aviat una emergència sanitària. L'estudi EMECAS (Estudio Multicéntrico Español de los Efectos a Corto Plazo de la Contaminación Atmosférica en la Salud) publicat l'any 2004 i fet a 13 ciutats de l'estat espanyol, alertava sobre la relació entre contaminació atmosfèrica i salut, i advertia que dos dies d'alts nivells de contaminació són suficients per elevar la mortalitat en un 1,5%; i que augments de les partícules PM10, provocaven una pujada de l'1% de totes les patologies cardiovasculars. Diverses estimacions assenyalen que els costos derivats de la contaminació atmosfèrica suposarien entre 413 € y 1.125 € per habitant i any.

D'altra banda, cada dia que passa es demostra com la barbàrie industrial no té fi. Si no teníem prou amb tèrmiques, refineries, cimenteres, químiques, biodiesel, etc … Ara es projecta un trenet que arribe al port, i que siga quin siga el seu traçat, suposarà un risc per la ciutadania i la saturació del territori. Els seus grans negocis d'expansió urbanística i industrial són incompatibles.Sortosament, encara queden organitzacions i gent del Grau de Castelló que lluita, no es calla i s'oposa a aquesta bogeria.

més informació:

(25/03/08) - Últimes notícies des de el Serrallo i la Dàrsena Sud| (14/02/08) - Últimes notícies des de el Serrallo i la Dàrsena Sud.| La dreta s'oposa a cicles combinats en altres llocs de l'estat espanyol | La contaminación del Serrallo viene de otra galaxia (comunicado de prensa)|La Plataforma exigeix mesures urgents contra la contaminació en municipis de La Plana | (19/01/08) - Últimes notícies des de el Serrallo i la Dàrsena Sud.

Un any més les dones i homes feministes de La Plana participarem de la Jornada del 8 Març -Dia de la Dona Treballadora. Aquest any, a més, coincideix amb la constitució de la Xarxa Feminista de La Plana. Aquest día és una conmemoració, és a dir ens serveix per recordar el compromís i lluita de moltes dones arreu de la història i del món La data del 8 de Març es relaciona històricament amb un incendi intencionat l’any 1857 a una fàbrica tèxtil neoyorquina, on van morir centenars d’obreres, dada no suficientment contrastada des del punt de vista històric. Sí està contrastat històricament que Clara Zetkin, mestra i socialista, va proposar al seu partit establir un día internacional per les dones i jornada de reflexió.

Actualment la dona continua protagonitzant canvis evolutius cap a la trasformació de les realitats injustes que li afecten. Amb totes aquestes realitats a diferents punts del món i en tots els continents ens adonem que la lluita de les dones continua siguent la lluita per la humanitat i la justícia, i és tracta, de fet, d’una lluita unitària. El moviment feminista contribueix també a l’esforç per acabar amb les dificultats que implica la individualitat de les lluites arreu del món, i és un referent del funcionament en xarxa, del reconeixement del treball de les companyes en realitats diferents a les nostres, a més d’establir lligams de solidaritat i suport mutu.

Al nostre entorn més proper, les dones formem part del que podria anomenar-se “precariat”, és a dir, estem subjectes a unes condicions socio-laborals basades en la inseguretat, flexibilitat, desestructuració, espais fragmentats, temps hiperintensificats i saturats, impossibilitat de fer projectes a llarg-mig termini i vulnerabilitat.

Enllaços relacionats:

Activitats del 8 de Març | Xarxa feminista de la Plana i el 8 de Març | Concentració contra la violència masclista | Autoinculpacions davant l'ofensiva antiabortista

Davant les agressions violentes per part d'individus d'ideologia neonazi ocorregudes en els darrers mesos i sobre tot en la setmana passada, avui dia 16 de Febrer s'ha convocat una concentració per mostrar la resistència a l'avanç del feixisme en les nostres comarques. L'extrema dreta está seguint una estratègia d'infiltració als ambients obrers i juvenils, está aprofitant el descontent social i la crisi. En aquest avanç l'extrema dreta compta amb la impunitat de les seues agressions. Però la impunitat no és casual. El feixisme ha estat històricament un producte del capitalisme, que l’ha utilitzat quan l’ha necessitat. A hores d’ara, deixant fer a aquests grups s’aconsegueix allò que l’estat no pot fer directament sense descrèdit del seu caràcter pretesament “democràtic”: atemorir i reprimir els moviments populars, especialment si posen en perill els seus pilars fonamentals: el capitalisme, la “unitat de la pàtria” i la monarquia. Perquè atemorir i reprimir és el que pretenen, en definitiva, els feixistes. Per denunciar aquesta escalada feixista s'ha constituït La Plataforma Cívica per la Convivència

Més informació:

Entre els pobles costaners d'Orpesa i Cabanes el senyor Jesús Ger García, porta ja uns quants anys construint uns 40.000 habitatges i intentant crear 7.500 places hoteleres més o menys, tot això en una superfície d'uns 18 milions de metres quadrats amb el nom de Marina D'or. Tot això si ho juntem equivaldria a una ciutat quasi tan gran com Castelló.

Si ho mirem bè el senyor Ger s'ha carregat bona part del litoral de la Plana Alta per a que les famílies vinguen de vacances a banyar-se als "balnearis d'aigua marina", passejar per jardinets de cartró pedra i que els xiquets d'aquestes famílies juguen en atraccions del parc temàtic. Per a després acabar fer una de les mils de reclamacions que es fan tots els anys per voler oferir un producte de molt baixa qualitat constructiva, a més de construccions il·legals com el pont d'accés a l'anomenada "Ciudad Festival" o la falta de subministrament d'aigua en alguns apartaments.

Totes les carències que sofreix Marina D'or no son escoltades per els regidors de les dos localitats properes, ja que son els mateixos que reben viatges per acompanyar Jesús Ger a inaugurar oficines de l'empresa a l'estranger o son empleats de la mateixa, a de mes de tindré molt bones influencies dins de la Diputació de Castelló.

El pastís que va crear fa uns anys Jesús Ger el qual gran part de l'alta societat castellonenca volia pegar-li mos pareix que s'esta passant i ja no es tan suculent com abans, aquest últim any Marina D'or va acomiadar a 300 treballadors i treballadores, d'una plantilla propera als 3.000. A part d'això l'empresa Construcciones Castellón 2000, la qual finance totes les operacions immobiliàries a passat de guanyar 54 milions d'euros entre 2004 i 2005 a guanyar 12 milions d'euros. Si a tot això sumem que aquesta empresa te deutes a llarg termini per valor de 114 milions d'euros i de 443 milions d'euros a curt termini, pareix que la cosa no va tan be com pareixia.

Mes informació:

- Reportatge sobre Marina D'or: Part 1, Part2, Part3.

El passat 29 de juny, en un concert organitzat per l'Ajuntament d'Onda en el recinte “multiusos” de la mateixa població, van ser agredits 3 joves per part dels porters de seguretat del recinte (coneguts empleats de l'empresa de seguretat Levantina, treballant en nom d'una altra empresa: Roberto Ramón S.L ), amb l'ajuda d'un nazi de Castelló amb nombroses denúncies per agressions i amenaces.
Aquest personatge va reconéixer els joves i els va assenyalar informant als porters de la seua presència, els quals no van dubtar en aprofitar la seua posició com a encarregats de la “seguretat” i sense donar cap explicació els van traure pel coll, a espentes, patades i cops de puny, al mateix temps que el nefast personatge els recriminava: “…como se os ocurre venir al pueblo de España 2000!?…”. Quan va aparèixer un agent de la policia local els porters canvien al paper de víctimes i comuniquen a l'agent que havien estat agredits pels joves i per això anaven darrere d’ells. El policia analitza la situació i decideix identificar els 3 joves, i seguidament, els informa que l'empresa de seguretat els anava a denunciar per agressió.
Passats 4 mesos, els joves reben una citació per comparèixer en categoria de denunciant-denunciat a un judici de faltes per lesions i injúries, amb aquesta citació apareix la declaració de 2 oficials i 4 agents de la Policia Local d’Onda, mentint sobre els fets ocorreguts, ja que asseguren que van vore com els joves agredien als porters i els amenaçaven, afavorint i posicionant-se a favor dels porters de seguretat.

Aquests fets han donat peu a unes Jornades Antifeixistes per denunciar la impunitat d'aquestes empreses.

A principis del segle XX, la literatura en valencià es debatia entre dos corrents. Per una banda, existien els defensors d’un valencià castellanitzat, anomenats comunament escriptors d'espardenya (d’on prové la típica expressió per referir a un castellanisme: "espardenyà"); i per altra banda els que utilitzaven una ortografia massa arcaica. A principi dels anys 30, els joves escriptors valencians van publicar a la revista Taula de Lletres Valencianes un manifest dirigit als escriptors i a les publicacions valencianes, el qual pretenia crear unes normes per a assolir la unificació ortogràfica. Arran d'aquest comunicat, a l'any 1932 es reuneixen a Castelló les principals entitats culturals i els principals escriptors per signar el què avui coneixem com les Normes de Castelló, les quals van suposar un gran avanç cap a la unitat de la llengua.

Enguany es compleixen els 75 anys, per això s'han convocat unes Jornades per la llengua en commemoració de la signatura de les normes del 32. Comencen el dimarts 11 de desembre i finalitzen el 15 de desembre amb una manifestació per la unitat de la llengua [a les 19:30 a la Farola] i, per la nit, amb un concert.

Més info:
Principals entitats que signaren les normes:

• Societat Castellonenca de Cultura.
• Lo Rat Penat.
• Centre de Cultura Valenciana.
• … 11 entitats més i 61 personalitats.

La societat capitalista creix de forma incontrolada sense cap consideració pels obstacles que puguen aparèixer en el seu camí de devastació social, ambiental o cultural. Aquesta societat de l'opulència i l'espectacle deixa grans masses de la població fora de la cursa per l'ascens social i mostra la cara de la marginació i la repressió salvatge. En el vèrtex de la piràmide del control social aquesta societat situa la presó, mecanisme creat principalment per a qui es queda al marge d'aquest sistema social i per a qui lluita per destruir-lo.

El que passa dins de la presó no deu arribar mai ni preocupar al "ciutadà normal" per a qui el capitalisme ja l'ha encaixat al seu interior i fidelment realitza la seua funció en la reproducció de la misèria social i cultural de les nostres vides. Però les escletxes apareixen fins i tot en les situacions més extremes, la vaga de fam de Joaquín Garcés en la presó de Castelló detingut el 16 de Setembre del 2003 junt a 6 companys més en el marc de lluita social per l’alliberament dels processats a les manifestacions de Salónica en Juny del mateix any. Una vaga de fam en protesta per la situació dels companys Gabriel Pombo Da silva i Jose Fernandez Delgado, actualment empresonats a Alemanya i per la abolició de L’estat-capital que trenca amb la submissió dins de la presó i dirigeix mirades cap a dins del centre penitenciari de Castelló.

Mirades com les de l'assemblea d'estudiants llibertaris que han realitzat unes jornades contra les presons i una marxa en solidaritat malgrat la poca resposta social i atenció fins i tot dins dels moviments socials castellonencs.