Editorials
Ecologia
La societat de les aparences
Cada volta més la nostra visió de les coses és suplantada per un conjunt de representacions prefigurades en els mitjans de comunicació de masses, un seguit d'imatges que es consumeixen i constitueixen l'aparença d'aquesta realitat que l'individu, en base a la reiteració, contempla com la única possible. Tot allò que ens envolta se'ns manifesta no en funció d'allò que realment és sinó de la manera en la que es vol que siga percebut per aquell que mira. Ja no importa que l'empresa ACCIONA i el seu apèndix NECSO tinguen interessos en la destrucció del desert, que un altra filial seua RENOMAR estiga fent negoci amb el pla eòlic, que NECSO haja estat darrere dels pantans de Rialp i Itoiz considerats com a atemptats ecològics, el que interessa és vendre l'aparença que ACCIONA és una empresa preocupada pel medi ambient amb la pà gina web www.sostenibilidad.com. De la capacitat que tinguen per a fer-ho creure dependrà el seu èxit, per la nostra part contribuirem en tot el que puguem a fer-los fracassar.
Els governants locals malgrat la imatge que volen donar de polÃtics d'alt està nding demostren ser poca cosa més que una xusma com s'ha demostrat en el cas dels mestrets-borriolenc on amb l'excusa dels problemes dels habitatges i de les vivendes de protecció oficial (tan sols un 25%) s'amaga una operació per a enriquir a les empreses que trauran benefici de la construcció de blocs d'edificis de 9 altures o més i per aconseguir aquest objectiu mantenen als veïns i veïnes en una situació d'incertesa, angoixa i un autèntic setge psicològic per intentar destruir la resistència veïnal.
Educació i Lluita estudiantil
Una universitat al servei del capital
El discurs oficial de l' "establishment intel·lectual" ens ven que la Universitat Jaume I és una iniciativa que ha dinamitzat la societat civil castellonenca. Tot i això aquest discurs trontolla de totes totes.
El mecenatge de grans empreses (Lubasa, Marina d'Or) i multinacionals (BP, Iberdrola) ha portat a una supeditació de l'educació università ria als interessos del capitalisme més salvatge. L'exemple més paradigmà tic el trobem amb la Fundació Universitat-Empresa, una de les entitats més actives en l'UJI i que promou l'utilització de l'estudiantat com a mà d'obra barata, o es dedica a l'organització d'activitats per presentar els camps de golf com a instal·lacions ecològiques. En aquest tipus d'actes sempre es conta amb professorat universitari com ara Ignacio Morell, el qual destaca per la realització d'informes favorables per a empreses amb greus conflictes amb la societat civil com Marina d'Or, o per a la multinacional dels residus tòxics que pretenen instal·lar-se a Fanzara.
Una de les darreres crÃtiques al tipus de comunicació que promou l'UJI la trobem en els creadors del documental "En destrucció", sobre l'especulació urbanÃstica i la manca d'una polÃtica d'habitatge just i social.
Especulació i Urbanisme
Tot per a les empreses, res per a les persones
El 25 de Maig, l'Ajuntament de Castelló va aprovar el PAI Mestrets pel qual es faran 6.000 vivendes (en blocs de 9 altures i més), el 25% d'elles de protecció oficial. Amb l'excusa de l' "interés social" volen desallotjar als veins i les veïnes de les seues cases per tal d'enderrocar-les. Per aquest motiu ens criden a la solidaritat…
24 de Juny a Castelló>> 19.30 Concentració a la pl. major en suport al veïnat dels Mestrets
Aquest tipus d'urbanisme del consistori dirigit per Alberto Fabra no respecta a les persones que viuen allà tota la vida. Alhora amb les grans empreses tot són facilitats. Aixà LUBASA porta pagant de manera irregular des de fa anys. Aquesta constructora pot liquidar entre un 30 i un 40% menys per l'impost municipal per construir, i tenir en 15 dies la llicència que a d'altres els costa un any.
Aquestes són les seues polÃtiques urbanÃstiques, mentre fan fora a les persones de les seues cases, per a les grans constructores tot són beneficis.
Ecologia
Per una moratòria urbanÃstica
El passat 3 de juny l’Associació de Veïns Mestrets-Borriolenc; el col·lectiu Salvem el Desert; la Colla Ecologista d’Almassora; la Plataforma Antiabocador de Residus Tòxics de Fanzara; la Plataforma Antiabocador de Residus Tòxics de les Coves; i el col.lectiu No Tan a Prop, de PenÃscola, van acudir a la manifestació convocada per CompromÃs pel Territori per exigir una moratòria urbanÃstica [Fotos].
Més de 20.000 persones d'arreu del PaÃs Valencià van expressar el rebuig social cada vegada més generalitzat a la polÃtica destructiva del nostre entorn que practica el govern de la Generalitat.
Al bell mig del descontent social per les agressions urbanÃstiques, el govern de Camps va anunciar passat 29 de maig el relleu al capdavant de la Conselleria de Territori i Habitatge. Marxava Rafael Blasco i entrava Esteban González Pons. El nou conseller va estrenar el seu cà rrec en Castelló amb una protesta de Salvem el Desert.
Aquest col·lectiu va denunciar que és precisament als llindars dels paratges i parcs naturals on el nombre d'agressions és més elevat (autovies, polÃgons industrials, camps de golf, urbanitzacions, PAIS, incineradores i un llarg etc), ja que, un cop declarada la protecció del paratge, hi ha una llicència total i impune per construir als seus lÃmits, en alguns casos a menys de 10 metres.
Allò que semblava ser la gran panacea per a la protecció mediambiental a obert les portes de bat a bat a l'especulació. Per tant es va reclamar al nou Conseller la creació d'un perÃmetre de protecció i amortiment per aturar aquests abusos.
Laboral
Construcció i esclavisme
La construcció és un dels sectors que mouen més diners i dels sectors amb més conseqüències socials, ambientals i polÃtiques. Constituint-se en un grup de pressió a tots els nivells, des de la polÃtica local, autonòmica o estatal. Aquest control del poder permet que a La Plana els mitjans de comunicació no s'atrevisquen amb l'empresa LUBASA i que no se'n facen ressò de la vinculació de "Construcciones Castellón-2000" amb Marina d'Or i tot l'entramat d'explotació i trà fic il·legal de mà d'obra immigrada per tal de nodrir la imparable expansió d'aquesta empresa. Aquesta és l'altra cara de la moneda: d'una banda tenim empreses que acumulen molt de poder, amb presidents megalòmans guardonats amb premis de la UJI com Luis Batalla de LUBASA o com el cas de Jesus Ger de Marina d'Or qui va guanyar un premi de la PYMEC i que li agrada fer les construccions a l'estil dels antics faraons egipcis fent honor al seu egocentrisme desmesurat. I d'altra banda trobem totes les desfetes ecològiques i ambientals, les relacions laborals asfixiants en aquest sector on és conegut per tot el món que abunden els accidents laborals, la subcontractació en pèssimes condicions i garanties, i les jornades interminables. Aquestes empreses legalment estan amparades per tot un entramat d'empreses subcontractades i filials que els fan la "feina bruta", però ni tan sols amb l'ajut dels mass mèdia ja no enganyen a ningú, és ben manifesta la seua polÃtica empresarial.
Ara hem conegut que Marina d'Or està darrere de tot aquest trà fic il·legal de mà d'obra, però podrien ser moltes altres empreses. En un sistema econòmic basat en guanyar cada volta més no és estrany que quatre espavilats s'aprofiten de les condicions de necessitat i dependència de treballadors desplaçats a molts quilòmetres de sa casa mitjançant tant mecanismes legals com il·legals. Aquest també és el cas d'empreses molt conegudes com Mercadona, Corte Inglés, Mango, Inditex i Spejos que s'aprofiten d'aquestes situacions amb l'ajuda del govern i el beneplà cit dels mitjans de comunicació.
Contra açò ens cal la lluita, la solidaritat i la informació:
::.Divendres 16 de juny: Xerrada sobre la reforma laboral, la sinestrabilitat i la globalització
::.Xerrada sobre el subsidi i la prestació per atur i malaltia
Altres temes
Qui paga mana
La Universitat Jaume I una vegada més s'hi troba enmig del merder de La Plana, dins de la lÃnia que ha decidit tirar avant el rector Francisco Toledo, ens trobem que la universitat va guardonar a l'empresari LuÃs Batalla com a model del món empresarial de les nostres comarques. Ara, Batalla ha estat condemnat per frau fiscal per defraudar 2,2 milions d'euros, no anirà a parar a la presó però l'UJI per dignitat i per decència hauria de retirar-li el guardó tal com s'hi troba regulat en la seua normativa. Mai es pot premiar a personatges que fan de l'explotació laboral i de l'especulació urbanÃstica la seua principal ferramenta de treball.
El rector hauria de complir la normativa que ell mateix ha establert i moure peça i retirar el premi a qui no ha fet mèrits per a rebre'l, però com a bon sirvent de qui l'ompli la butxaca s'ho repensarà molt de tocar-li els nasos a una de les persones més poderoses econòmicament de Castelló.
Un altre cas paregut és el de Jesus Ger, propietari de Marina d`Or també coneguda com la Marbella de La Plana, qualsevol noticia que puga embrutar la seua meravellosa "ciudad de vacaciones" és amagada o bé maquillada per part dels mitjans de comunicació, aplegant a un punt on en cap moment les persones poden relacionar l'assumpte en qüestió amb l'imperi de formigó que regna en Orpesa i rodalies.
Ecologia
Poble organitzat, poble respectat
Malgrat els obstacles que fiquen els òrgans institucionals perquè existisca a les nostres terres una societat crÃtica, organitzada i associativa, la població mira d'organitzar-se per fer sentir la seua veua encara que els vullguen fer callar. Aquest és el cas de la recollida de signatures contrà ries a la construcció de l'aeroport, quant tenim ben a la vora els de Reus i València i, on la seua única finalitat és l'especulació i el aconseguir que quatre amics dels qui ens governen puguen embutxacar-se un bon grapat de diners.
Un altre cas és la Plataforma anti-abocador de residus tòxics i perillosos de Les Coves de Vinromà i la Salzadella que han aconseguit mobilitzar la població fent una sèrie d'actes i activitats per a informar i conscienciar a la gent del perill que suposa la creació d'abocadors en el territori i en la salut de les persones que hi viuen.
Aquest és el camà de les nostres viles i ciutats, i és que cal protestar fins i tot quan no serveix de res, davant els abusos urbanÃstics, ambientals i culturals que patim.
Llengua i Cultura
Sense Cultura no hi ha desobediència!
La millor forma de perpetuar les injustÃcies socials és allunyar el conjunt de coneixements que permeten desenvolupar un judici crÃtic de amplis sectors de la societat. Açò es pot aconseguir per imposició, censura o fomentant una cultura de masses que, difosa pels mitjans de comunicació de massa, pretenga aconseguir l'acceptació de la major part de la societat dels valors del capitalisme i del consumisme.
Per tothom es conegut que la lectura està sota mÃnims malgrat que els mass media locals ens vullguen fer creure que existeix un nivell alt de lectura en valencià a Castelló. Aquesta situació no millorarà amb una Fira del Llibre esquelètica i al servei exclusiu de les institucions. L'ensenyament a nivell europeu està endinsant-se en un procés de privatització i elitització, del que no s'escapen les polÃtiques locals com en Benicà ssim on s'ha fet una manifestació contra la privatizació de l'escola municipal.
Els moviments que lluiten per una tranformació social que elimine les diferències en l'accès a la cultura i al coneixement i les situacions de desigualtat social degudes a l'utilització d'una determinada llengua, hauran de fer un esforç i un debat intern per veure com es poden formar llaços de solidaritat i entesa amb tots els treballadors i treballadores desplaçades d'arreu del món que estan a la nostra comarca.
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | PÃ gina següent
Fil de noticies
Fòrum de publicació oberta
Interés Local
Tota la llista de notÃcies ...
Interés General
Tota la llista de notÃcies ...
0 notÃcies sota el teu llindar.
