Dones d'arreu del món estan lluitant per arrancar i aconseguir fer-se presents en els espais públics i les lluites socials. Aquesta presència es fa notar des del Sàhara fins als nostres carrers i a la nostra quotidianitat, com demostra l'exposició realitzada per Dones en LLuita i Dones de Negre amb participació dels instituts de Castelló on es mostra la visió actual que es té de la dona.

També a Euskal Herria s´ha presentat una plataforma de dones, Ahotsak, que treballaran per la pau i el diàleg. Aquest nou col.lectiu acull a dones de distintes ideologies del món sindical, periodístic i de partits polítics, amb la significativa absència del Partit Popular. Fa la sensació que el partit d'Acebes i Zaplana s'ha quedat fora de lloc amb l'alto al foc d'ETA i hauran de buscar un nou enemic per poder continuar amb la seua campanya de criminalització i estigmatizació de la dissidència.

Els sectors més reaccionaris no baixen del burro, mai han abandonat ni abandonaran sense presentar batalla. Quan més avança la societat, més es reafirmen en les seues postures i més s'aferren als seus espais de poder i de privilegi. El masclisme continua sent hegemònic en la nostra societat. I com era d'esperar en la Plana l'esglèsia hereva del nacional-catolicisme es reafirma en la seua línia ultra nomenant a Casimiro López Llorente com a nou bisbe de Sogorb-Castelló, seguidor de les proclames més masclistes i homòfobes de Reig-Pla.

Malgrat que Fanzara, Les Coves i la Salzadella són els pobles on s'ubiquen els anunciats abocadors de Residus Tòxics i Perillosos (RTPs), tot Castelló s'hi veurà afectat pels seus efectes. A la Salzadella 400 persones es manifestaren en contra d'un projecte, a càrrec de l’empresa Gabeljín, que preveu una planta de residus industrials amb capacitat per a tractar anualment 35.000 tones de residus perillosos, 90.000 de residus no perillosos, 25.000 d’estabilitzats i 15.000 en tria i valorització. L’alcalde del municipi, Víctor Gallego, ha estat el principal defensor de l’abocador i se l’acusa de portar amb el màxim obscurantisme tot el procés.
A Les Coves la mala gestió d’aquests abocadors, com ara el de Nerva (Huelva), ha disparat l’alarma entre el veïnat, on en l'assemblea de la plataforma d'oposició -amb 230 assistents- de nou es va palesar la intenció popular per fer que retiren definitivament aquests projectes. A Nerva també es va “vendre” el projecte a la població assegurant que seria una important font generadora de llocs de treball i que es seguirien tots els procediments amb la màxima seguretat per al medi ambient i les persones. Tot i això els testimonis demostren tot el contrari: ni llocs de treball ni seguretat. A Fanzara tenim tres cèntims del mateix, el malestar per l'abocador va arribar fins al "Dia del Devot" on l'alcalde de la localitat, José Centelles, hagué d'escoltar quina és l'opinió dels seus habitants sobre un projecte ubicat en la zona d'amortiguament de la Serra d'Espadà.

Els nombrosos pactes i les nombroses traïcions dels anys 70 a l'Estat espanyol necessitaven d'una gran quantitat de desmemòria i de silencis, silencis que a poc a poc s'estan trencant des dels grups per la memòria històrica amb actes com els de Castelló sota les bombes al Casal Jaume I o la presentació del grup de la memòria històrica a Almassora.
Però encara queden molts silencis per trencar, com és el cas dels maquis: resistents antifranquistes, entre l'oblit, l'amnèsia, la desmemòria selectiva o el pacte polític. La paraula Maquis és d’origen francès, fa referència al sotabosc mediterrani i definia els guerrillers d’aquest país que lluitaren contra l’ocupació alemanya. Per extensió, designa també els grups armats que van operar en territori de l'Estat espanyol després d’acabada la Guerra civil per tal d'oposar-se a la institucionalització del règim franquista.
L'activitat del maquis en les nostres comarques fou molt intensa com se'ns recordarà en la xerrada :

Els Maquis a la Tinença >>> 30 d'abril.

Un intent agosarat per parlar de coses que alguna gent no voldrien sentir-ne i més en territoris com la Tinença de Benifassà on la marca dels maquis encara és present en el record dels vells d´aquella zona.

Tots els mitjans de comunicació, aparentment, es sorprenen davant els fets ocorreguts a Marbella, però a nivell de carrer la població no s'ha extranyat gens ni mica dels abusos econòmics, urbanístics i especulatius que viu la ciutat andalusa.

Tothom s'ha acostumat a conviure amb la pudor urbanística al costat, i ací no passa res. Marbelles n'hi ha moltes i epecialment a la costa Mediterrània. La nostra versió exponencial és la famosa Marina d'Or que, tristament, representa els valors de la cultura de la destrucció del medi i de l'esclavatge del territori. Tot gràcies als sectors polítics, econòmics i periodístics que enalteixen les aspiracions de la desproporció turística alhora que aplaudeixen aquesta enganyifa a la societat.

Sols cal revisar superficialment l'època de màxim esplendor marbellí per adonar-se que ací s'està repetint la jugada, l'analogia és palpable: quatre famosos de pa sucat amb oli donen suport, previ xec, i ja tenim la barraqueta montada. No oblidem que en la nostra Marbella local es celebra el màxim "certàmen de bellesa" on la figura de la dona surt la pitjor parada, això sí, davant la mirada atenta dels polítics de la zona, sort que la gent fa broma de tot.
Volem una altra Marbella, llavors actuem així, mirem cap a un altre costat.

Una volta passada la Magdalena i que la reina de les festes cridara des de la Plaça Major el típic i tòpic "Magdalena Vitol", cal parar atenció a una de les famílies de la festa oficial i tradicional més casposa que tenim a la ciutat, són Els López (pare, filla i fills). Tots quatre des de les seues vessants tracten de manipular la festivitat per tal de beneficiar als sectors més conservadors de Castelló i aturar qualsevol tipus d'iniciativa que ells consideren que siga contrària o que puga perjudicar al Partit Popular.

El pare, Jesús López, que ha estat president de la Junta de Festes durant un bon grapat d'anys ha fet tot el que estava al seu abast per tal de menysprear a tots aquells col·lectius culturals o festers que han treballat en favor de la festa en una direcció que ell considerava "incorrecta".

La filla, Maria López López, ha estat la reina de les festes d'enguany ignorant totalment el valencià a l'hora d'expressar-se en públic i gaudint per les nits de la festa amb una colleta d'amics de l'extrema dreta de La Plana.

Els fills són, els organitzadors de la lliga de futbol sala de Colles i per tant, els encarregats d'aturar qualsevol activitat que pretenga impulsar la llengua catalana al si d'aquesta lligueta de patxanga magdalenera, per tal que pàgina web, actes, reunions, etcètera es facen en un perfecte castellà.

En definitiva, amb un parell de clans familiars com aquest el govern de la ciutat ja té qui li fa la feina bruta per tal que les festes siguen com ells volen. Per la seua banda les Colles alternatives continuen fent la seua any rere any.

L'11 d'abril de 1993 al municipi de Montanejos a l'Alt Millars van assassinar d'una ganivetada a Guillem Agulló i Salvador, jove independentista i antifeixista que des de feia un temps era en el punt de mira de l'extrema dreta de la ciutat de València. L'assassí de Guillem, va romandre tancat a presó durant 4 anys, després ha tornat a fer de les seues per aquestes terres. Cal recordar que darrerament s'ha vist implicat en l'afer FAS, xarxa d'extrema dreta que va ser desmantellada per la policia al mes de setembre.

Les agressions, amenaces, de l'extrema dreta espanyola-blavera, arreu del País Valencià són constants des de fa una bona pila d'anys. Només cal fer memòria i recordar les bombes a Fuster, o els atacs constants i freqüents a la Llibreria 3 i 4, així com els atacs a Casals, Ateneus, joves, inmigrants, etcètera, tot plegat amb el vist-i-plau dels qui diuen que ens governen.

Des d'ací la nostra estima i solidaritat a la família Agulló-Salvador que malgrat els anys, les amenaces i les pressions rebudes han estat sempre al capdavant lluitant per la dignitat del País Valencià quan allò més fàcil era amagar-se i quedar-se a casa.

Malgrat els intents per reclutar a gent per nodrir les files de l'exèrcit, resulta cada volta més clar que la població no té cap interès ni vocació en aquests menesters. Per això l'exèrcit organitza diversos actes propagandístics com l'acte militar que es celebrarà a Benicàssim del 3 al 5 d'abril.

Els exèrcits són els murs de contenció d'un ordre social i econòmic profundament injust a nivell local i mundial, generant desigualtats i injustícies que tant sols poden mantenir-se mitjançant les guerres i el control social permanent, armes utilitzades per tots els estats contra la població disfressades sota el pretext de la lluita contra el terrorisme.

En aquest ordre mundial els exèrcits intervenen per a organitzar l'espoli del planeta, principalment dels recursos energètics com a l'Iraq, Afganistan, Haití, etc. Devorant dins de les pròpies fronteres els pressupostos socials i dedicant-se a un obscur negoci de tràfic d'armes realitzat principalment pels estats més poderosos del planeta. Com és el cas del motor "pacifista" franco-alemany que fins i tot quan governaven en Alemanya els verds i els socialdemòcrates no van parar d'engrandir el negoci de la venda d'armes.

::. Contra les guerres: Objecció fiscal

Davant una societat opulenta que genera enormes quantitats de deixalles sols es plantegen respostes que continuen alimentant el problema. A la Vall d'Alba s'està projectant una central per a incinerar fins a 350.000 tones de Residus Sòlids Urbans, quasi el doble del fem provincial. Les contornades d'aquest poble s'han ficat alerta davant el costum de l'ajuntament de Vall d’Alba de posar les plantes contaminants a la vora dels termes veïns.
A les comarques castellonenques es produeixen quasi 230.000 tones de fem a l'any. Es calcula que cada persona produïm entre 1,2 i 1,3 quilograms diàriament. La incineració d'aquests Residus és una font important de contaminació ambiental degut tan a les emissions tòxiques atmosfèriques com a les cendres que es produeixen durant el procés de tractament. Són, a l'igual que les centrals tèrmiques de CO2, causants directes del canvi climàtic.

A més a més, tenim els 3 projectes d'abocadors de Residus Tòxics i Perillosos que es volen ubicar en un radi de tan sols 50 quilòmetres als termes de Fanzara, les Coves i la Salzadella [Video sobre el tema], pobles envellits de l'interior en els quals es projecten els únics abocadors d'aquestes característiques al País Valencià.
El preu del consumisme passa inevitablement per la contaminació. Així, mentre ens parlen de reciclatge, ens persuadeixen a nedar en l'abundància del capitalisme i acceptar aquests cementiris de residus, sense pensar en els efectes dramàtics que poden tindre.