No és cap broma , i és una de les coses que estan passant a l’Andorra del 2005. La nostra companya de R7P, Noemí Rodriguez va fer una editorial fent una crítica al director de la ràdio i televisió pública d’Andorra, Sr. Enric Castellet per la seva gestió al capdavant de l’ens públic, en uns moments en que s’estava fent una “purga” de programes que no eren políticament correctes.
El sr. Castellet va presentar una denúncia per injuries contra Noemí Rodriguez i Gualbert Osorio director de la Cadena Pirenaica. Ara una jutge els ha processat per un delicte d’injúries, ha decretat la seva llibertat provisional i s’enfronten a un procés judicial que els pot castigar amb penes de presó de dos anys i un mes. La llibertat dels professionals que treballem cada dia als mitjans de comunicació d’Andorra està en perill i es pot crear un precedent que faci retrocedir al país 30 anys enrere.
Us demanen que féu córrer aquesta notícia tant com pugueu, que us en feu ressò i que ens ajudeu a aturar un processament totalment desmesurat i propi dels temps de la Inquisició. El col·lectiu de periodistes d’Andorra estem fent tot el possible per aturar aquest desgavell judicial i necessitem el màxim de recolzament possible, especialment fent córrer la notícia dins i fora del país.
Comentar l´article SENSE CENSURA
Dos periodistes en llibertat provisional per un presumpte delicte d’injúries (titol original del Diari D´Andorra)
La batlle Canòlic Mingorance va dictar ahir un aute de processament per a la
periodista d’R7P Noemí Rodríguez i per al director de l’emissora, Gualbert
Osorio, com a autors d’un presumpte delicte d’injúries en el cas de la
redactora i per permetre’n la publicació en el cas del responsable. Com a
mesura cautelar arran de la imputació, la batlle ha decretat “llibertat
provisional” per als dos processats.
REDACCIÓ
Andorra la Vella
El motiu del processament ha estat la querella que el director de Ràdio i
Televisió d’ Andorra S. A. (RTVASA), Enric Castellet, va presentar per les
opinions que Noemí Rodríguez va proferir contra ell en el programa Ningú no
és perfecte de la cadena radiofònica R7P, el 16 de juny passat. La imputació
de la batlle es basa en el fet que la periodista es va referir a Castellet
com una persona “ sense coneixement ni coneixements” i va afegir que podia
“ dir l’ animalada més grossa sense ni tan sols ruboritzar-se” . En l’
escrit d’ opinió que va reproduir la processada, també qualificava les
decisions adoptades pel director de la ràdio i la televisió públiques “ de
sentències absurdes” i, finalment, indicava que “ ningú no és
insubstituïble, llàstima que els que el van ficar al càrrec encara no se n’
hagin adonat” .
Canòlic Mingorance ha considerat aquestes frases com a presumptament
delictives. La batlle afirma en l’ aute de processament que aquestes
expressions són “ una difamació vers el perjudicat i, en concret, l’
expressió ‘ sense coneixement ni coneixements’ constitueix una injúria a la
persona de Castellet” . Segons la jutge, aquestes manifestacions “ no es
poden justificar ni excusar pel fet d’ emmarcar-les dins d’ una crítica a
una gestió professional o a un personatge públic” i alhora afegeix que “ és
evident i queda palès l’ ànim d’ injuriar i difamar” per part de la
processada.
I és que la batlle Mingorance destaca que aquest ànim “ es posa de manifest”
perquè Rodríguez, com a periodista, “ coneix molt bé els límits que com a
professional del mitjà no hauria de sobrepassar” .
A partir d’ aquestes consideracions, la batlle imputa a Rodríguez un delicte
major d’ injúries o difamacions greus proferides públicament en un mitjà de
comunicació social, recollit en l’ article 200 del codi penal i penat amb
fins a dos anys i un mes de presó. I la mateixa pena es fixa en l’ article
202, partint del qual es processa Gualbert Osorio, director general de la
Cadena Pirenaica de Ràdio Televisió – a la qual pertany R7P– i exdirector
del Diari, per permetre la publicació injuriosa i difamatòria de les
manifestacions que va fer la periodista.
F: Diari D´Andorra
Comentar l´article SENSE CENSURA
Transcripció editorial Ningú és perfecte dia 16 de juny del 2004
"Bon dia. “Molts programes tenen èxit i això no és motiu per no fer una altra cosa”. Tot i que d’això no n’hagi fet mai massa cas la gent de Crónicas Marcianas a Tele 5, amb 8 anys al cartell, o Informe Semanal a la primera de TVE, amb més de 25 anys en antena. Però aquesta és, juntament amb l’“això no toca”, la lapidària i absurda sentència que ahir deixava anar el director de la ràdio i televisió públiques, Enric Castellet, per justificar la supressió del programa l’Aigua Clara; potser els següents en ser retirats de la graella seran els informatius. Suposo que aquest és el gran avantatge de posar al capdavant de l’ens públic algú sense coneixements ni coneixement que pot dir l’animalada més grossa sense ni tan sols ruboritzar-se. Perquè fins i tot un botiguer com ell hauria de saber que si un producte funciona s’ha de tenir al prestatge que la casa gran tampoc té tanta oferta de qualitat ni tantes idees noves com per prescindir d’aquells escassos productes que el públic prefereix. Castellet afegeix que sempre s’ha tingut en compte l’opinió dels treballadors encara que això a la vida real es tradueixi en amenaces d’aquelles de “caixa o faixa” i que “de tele només n’hi ha una i la porta és molt gran”, com prova el fet que hagi pres la decisió de modificar la graella de programació passant per davant de la professionalitat i responsabilitat del cap de programes que ell mateix va nomenar. Cal treure’s el barret davant l’Àlex Terés per ser capaç de fer passar al davant de la cadira els seus principis com a professional, un fet gens habitual que l’honora com a periodista i també com a persona. Castellet mentrestant, i malgrat haver marxat ahir de la reunió que mantenia amb els seus respectats treballadors amb un cop de porta, diu que no “li consta que el clima laboral de l’empresa s’hagi enrarit des de la dimissió del cap de programes, Àlex Terés.” I té raó, en realitat, el clima laboral fa molt més temps que això que està enrarit. Tot i que no crec que sigui capaç d’adonar-se’n des del despatx de la tercera planta. Amb l’únic que estic absolutament d’acord amb ell és quan diu que ningú és “insubstituïble”. Llàstima que els que el van posar en el càrrec encara no se n’hagin adonat. I és que ningú és perfecte."
Sí a la llibertat d’expressió!
Comentar l´article SENSE CENSURA
El dia 16 de juny de 2004, la periodista Noemí Rodríguez va llegir en el seu programa Ningú no és perfecte de la cadena radiofònica R7P l’editorial següent:
(Text de l’editorial)
Tres mesos més tard, el director de Ràdio i Televisió d’Andorra SA, Enric Castellet, va posar una querella per difamació contra Noemí Rodríguez i també contra Gualbert Osorio en qualitat de director general de la cadena.
En l’acte de conciliació celebrat entre el querellant i els denunciats no es va arribar a cap avinença.
El 13 d’abril de 2005, la batlle encarregada del cas va dictar un aute de processament de Noemí Rodríguez i Gualbert Osorio i en va decretar la situació de llibertat provisional.
A la vista de les frases imputades i del seu context, i del procés judicial obert, els sotasignats, periodistes i col·laboradors d’opinió dels mitjans de comunicació d’Andorra, manifestem:
1. El processament de dos professionals pel contingut de l’editorial llegit per Noemí Rodríguez el 16 de juny de 2004 ens sembla desmesurat, ja que si en el text apareixen crítiques a la trajectòria professional d’un càrrec públic, aquestes són perfectament legítimes i en cap cas, llegides en el seu context, no constitueixen greuges personals.
2. La instrucció d’un procés per una crítica pública sense greuges personals atempta de forma greu a les llibertats d’expressió i de comunicació consagrades a l’article 12 de la Constitució, ja que ben fàcilment pot influir en els professionals i en les empreses periodístiques en l’establiment de mesures d’autocensura, obrint així un període d’anormalitat en l’exercici d’aquelles llibertats.
3. És per això que sol·licitem al Ministeri Fiscal que, en exercici de les funcions que té encomanades, comparegui en la causa per defensar que no aprecia delicte en les manifestacions de Noemí Rodríguez, ja que el dret a la llibertat d’expressió ha de prevaler per damunt de les crítiques a l’actuació dels càrrecs públics, contribuint així al restabliment de la normalitat en l’exercici de la llibertat d’expressió.
Una altra de censura d´ ATV....
una altra SENTENCIA contra periodistas Andorrans i entre altres a VICTORIA KENT !!!! ...
qui va ser VICTORIA KENT ?
Comentar l´article SENSE CENSURA
...M'adhereixo al manifest "Si a la llibertat d'expressió"...Josep A. Parramon Llavet
Advocat
En qualsevol òrgan judicial (i a Andorra també és el cas) ens trobem dia darrera dia amb subjectes que es consideren investits d'IMPERIUM y no d'AUCTORITAS. I, que de jutges solament en tenen el nom. Ja que obliden que integren un poder, el judicial obligat a garantitzar els drets dels ciutadans des de la independència, la imparcialitat i la legalitat.
Els jutges a Europa segons opinió del magistrat espanyol Baltasar Garzón, - i per tant a Andorra també - son criticables i deuen ser criticats; d'aquesta manera s'aconsegueix una sensació real d’independència i credibilitat a l'hora d'administrar justícia. No se'ls pot tractar amb odi o incomprensió.
Cap persona que s’assegui enfront un jutge pot ni deu ser considerat culpable. Encara que moltes vegades les aparences de la peculiar societat d'Andorra o els mitjans de comunicació així ho presenten, quebrantant el principi constitucional sagrat de la presumpció d'innocència : "ningú és culpable fins que es demostri el contrari". En el cas d'Andorra, encara avui en día, des dels partits conservadors que manen i governen fan que s’apliqui el principi de la presumpció de culpabilitat, com hi ha molts exemples en la historia, com la Inquisició.
Els jutges en un estat democràtic i de dret tenen l'obligació de recollir elements, dades, testimonis i informes que trenquin o confirmin aquesta presumpció per a les proves que es practiquin davant del jutge (batlle a Andorra) en l'acte de conciliació en un primer moment i després eventualment si és necessari en un judici just, es decideixi en funció de la llibertat d'expressió i del dret a la informació i, no s'encaussi criminalment a uns periodistes que feien la seva feina objectiva d’opinar i d'informar. Andorra no ha firmat ni ratificat la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides de 1948; el seu Art. 19 diu : Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d’expressió i sense consideració de fronteres.
Aquest cas dels periodistes processats es demostra des de les instàncies de poder l’ànsia de dominació, humiliació i control sobre els periodistes desidents dels sistema i model de país que el partit lliberal ha consagrat amb l'ajuda dels bisbes a Andorra.
Els jutges deuen tenir una bona preparació científica, així com un adequat coneixement de la realitat que els rodeja en el cas - el dels periodistes en el nostre tema - i en la societat en que viu. La postura contraria, desentendre's de la societat i ser la veu del partit que mana a Andorra avui, condueix a un tipus de justícia essencialment impròpia per a la protecció dels ciutadans.
El jutge com la dona del César, no solament te que ser honesta i imparcial, sinó també semblar-ho, perquè aquesta mateixa semblança és la que transmet tranquil·litat al justiciable, i si no ho fa hi ha mecanismes ( la recusació) per apartar-lo dels cas. Perquè sinó ens tornem adinsar en la nits dels temps en que la justícia s'exercia sobre els ciutadans tractant-los com a fills, acòlits o, encara més, com a servs d'un poder omnómode, exèrcit despòticament per jutges vassalls.
Avui son els ciutadans que visquem i treballem a Andorra que hem d'exigir justícia, no demanar-la. D'aquesta forma superem la fase en la que els ciutadans acudien com fins ara a suplicar amb una espècie de temor reverencial al jutge, que li contestava quan ho feia, en termes incomprensibles, amb un llenguatge barroc i quasi extraterrestre. La justícia ha d’aproximar-se al poble i fer-se comprensible.
En el cas dels periodistes injustament processats a Andorra, es manté un statu quo determinat per la tendència sociopolítica del moment, avui del partit lliberal ultraconservador, despòtic, racista, classista i vulnerador dels drets i llibertats fonamentals i bàsiques de l'ésser humà i de tot ciutadà que viu i treballa a Andorra, especialment si no és un del grup del vint-i-cinc per cents de la població del país, que resulten ser solament els electors i, els qui defensen un sistema fiscal perjudicial als interessos de la UE i de la OCDE. Cap home deu explotar a cap home. Devem sotmetre’ns a certes veritats i que l'home pot millora amb l'educació i la formació. Els batlles i fiscals igualment, devent tenir una formació jurídica important en el temps o sortir d’una de les escoles de formació judicial d’Europa, de preferència cultural de França o d’Espanya.
El sistema polític actual d'Andorra no respecte una altra de les característiques bàsiques del bon sistema judicial : la inamovibilitat dels jutges. En aquest cas, la independència judicial es converteix en un acte d'heroisme, i la majoria dels jutges es rendeixen a les circumstàncies i es tornen obedients fan mostra del seu apoliticisme per integrar-se en una espècies de casta que els permet seguir mantenint la seva posició privilegiada. Per això la independència dels jutges és un indicador de la qualitat democràtica de la funció judicial.
La independència judicial ha d'exigir-se enfront a altres institucions i també enfront la pròpia institució judicial. Quan un jutge es resisteix, s’enforteix com a jutge i com a persona. La independència del jutge és alhora garantia i instrument que assegura la seva imparcialitat per a servir de contrapès entre els poders de l'Estat. La independència no és un privilegi del jutge, sinó una qüestió de responsabilitat, i el poder judicial forma part integrant de l'Estat.
La desviació que es produeix a Andorra també es produeix en altres països poc avançats socialment y democràticament i, desborda qualsevol previsió, fins vital punt que el poder judicial ocupa parcel·les pròpies d'altres poders. El jutge s'ha d’erigir en peça central del sistema democràtic. Així son les coses. Solament quan el poder judicial ocupa el seu veritable lloc es podrà realitzar el control necessari per impedir que fenòmens que degraden la democràcia, com la corrupció o el nepotisme, s'instal·lin i acabin amb ella.
En molts països i Andorra també, es busca un poder judicial silent, conformista, davant els reptes i desafiaments que representen per la humanitat els nous fenòmens de corrupció i poc respecte als drets i llibertats de la persona.
A Andorra com a molts països de Llatinoamèrica, apareix com un fenomen recurrent la manca d'independència dels jutges, la manca de compromís responsable i la sumissió al poder polític i econòmic dominant. Aquesta situació propicia una manca de protecció dels ciutadans que assisteixen inermes a un desconeixement i violació sistemàtics dels seus drets, per un jutges parcials i sol·lícits amb els qui ostenten el poder polític en cada moment - a Andorra fa més de deu anys en mans dels lliberals -. El de menys per aquesta classe de jutges és si els ciutadans resulten protegits o no.
Les persones devem seguir lluitant per mantenir aquest valors.
Avui que estem d’eleccions vull manifestar que els lliberals no tenen aquests valors. No els votaré.
Josep A. Parramon Llavet
Advocat
Comentar l´article SENSE CENSURA Els règims fiscals perjudicials identificats per l’ OCDE entre els seus membres han desaparegut o s’ han modificat adequadament, de manera que només segueixen en vigor dos, que seran objecte d’ un nou examen aquest any, Suïssa i Luxemburg, països reticents a les directives internacionals.
Aquesta és una de les principals conclusions de l’ informe d’ etapa del comitè d’ afers fiscals de l’ Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) divulgat ahir, que confia que els règims esmentats siguin objecte de discussions durant l’ estiu vinent.
Aquest comitè d’ afers fiscals també recorda que Andorra, Mònaco, Liechtenstein, Libèria i les illes Marshall continuen figurant en la llista de paradisos fiscals per la negativa a cooperar amb l’ OCDE sobre els sistemes fiscals, mentre que 33 jurisdiccions més han donat el seu acord de principi a rectificar i han signat acords bilaterals d’ intercanvi d’ informacions.
El copresident del fòrum de l’ OCDE sobre pràctiques fiscals perjudicials, el francès Vincent Mazauric, va mostrar-se confiat sobre la possibilitat de convèncer aquests cinc paradisos fiscals a deposar la seva actitud i va dir que no hi ha previstes “ mesures coercitives” a exercir, sinó simplement “ certes mesures de defensa” .
“ El procés ha provat que es podria convèncer aquests territoris perquè canviessin de posició” , va subratllar Mazauric, després de recordar que en la primera llista de paradisos fiscals de 2000 se’ n van identificar 35 i ara el seu nombre s’ ha reduït a cinc, encara que per assolir-ho “ ha fet falta molta perseverança” .
Mazauric va admetre que hi ha “ tensió en les relacions amb aquests paradisos fiscals, i també que de moment només alguns dels 33 territoris que han passat a ser declarats cooperatius han signat acords bilaterals d’ acords d’ intercanvi d’ informació amb els països membres de l’ OCDE. Però, a més, va assenyalar que els cinc que no s’ han sumat al procés tenen “ una posició menys confortable” amb vista als seus clients i al fet que la situació competitiva dels altres 35 no s’ ha deteriorat, de manera que “ diverses places financeres com ara Jersey, Guernesey o Gibraltar no es queixen de pèrdua d’ activitat, sinó al contrari” .
Sobre Suïssa va dir que de moment no és possible accedir a tota la información necessària, però que hi ha hagut un canvi d’ actitud significatiu per la part helvètica.
Font:
Diari d'Andorra
JOAN-ENRIC VIVES, BISBE D’URGELL NO POT INGERIR-SE EN ASSUMPTES INTERNS D’ESPANYA ESSENT COPRÍNCEP D’ANDORRA
BLANQUEO DINERO UKRANIA - ANDORRA.- ESPAÑA
L’OCDE recorda que Andorra continua sense aplicar mesures de cooperació
Pederastia a l'Esglèsia
